Des de pràcticament el primer dia, vaig descobrir que tot i que el Gerard semblava ben adormit després de deixar-se anar del pit (allò que diuen que el pit fa de xumet, que no és més que el nen deixa de succionar amb força i ho comença a fer suaument fins que acaba deixant-se anar i es queda adormit); doncs si el deixava a la cuna o al cuco es despertava ràpidament. Vaig veure que havia d’esperar a que fes un petit moviment i comencés a respirar diferent i el seu son canviés de son lleuger a profundament dormit.

Resulta que els bebès canvien de son profund a son lleuger amb molta rapidesa.

Això és el que justament em va tornar addicte a aquesta aplicació, perquè vaig descobrir que el moment òptim per deixar-lo era quan feia 15 minuts que s’havia deixat anar (si esperava menys es podia despertar als 15 minuts, si esperava més, corria el risc d’arribar als 30 minuts i que es despertés al deixar-lo.

Pel Gerard aquests canvis de son, són molt exactes, nosaltres sempre diem que és un rellotget, les seves migdiades poden durar: 30, 60 o 90 minuts, però sempre són així exactes 😀

Bé, la qüestió és que arribats a aquestes dates, de dia ja no se m’adormia al pit, al deixar-se anar es quedava relaxat i la majoria de les vegades es despertava als 15 minuts, fins que va passar a ser sempre i al final ja ni aquests 15 minuts, es quedava ben despert.

En canvi de nit sí que es queda adormidet i ara ja no cal esperar, si el deixes a la cuna, quan es deixa anar, tot i que pugui estar mig despert sembla que sap que té son i s’hi queda!! És un angelet i jo estic súper contenta perquè ara dormo molt més i ja no cal que estigui pendent del rellotge 😉