El Gerard ja té 11 mesos!! Ja va cap a l’any!! Que ràpid ha passat!
Segueix caminant agafat de les mans, bé, d’una mà, perquè l’altra la necessita per agafar tot el que va buscant quan camina. Sí, perquè això de portar-lo on tu vols, s’ha acabat! Ara va ell on vol i tu al darrere: a la rentadora (a obrir i tancar la tapa), a agafar l’escombra (i a caminar agafat de la mà i amb l’escombra a l’altra), a agafar la pala (i el mateix), a la bici (i vinga a intentar agafar les rodes), al home cinema (a toca tots els botons i obrir i tancar la tapa) i a caminar cap a la porta del carrer, a veure si hi ha sort i em deixen sortir!! 😀

I quan surt ha après també a baixar escales, agafat de les manetes, és clar! Li encanta i baixa sorprenentment bé, primer un peu i després l’altre.

La qüestió, no parar de caminar! Ara cada cop costa més que estigui a un lloc tranquilament assegut. I ja està treient caràcter, quan vol una cosa i no li dones inmediatament comença a queixar-se i pot arribar a plorar. Així que ara ja vol fer el que vol fer, vaja!

I ara també ja podem dir definitivament que estranya, als braços del papa o de la mama. Als altres els hi podem fer festes i jugar-hi, però damunt de o agafats del papa o de la mama.

I els 11 mesos de moment han portat una cosa molt molesta que ja havía oblidat: les males nits! :_( El Gerard es desperta literalment cada hora plorant, rascant-se el cap i no vol la pipa, o la tolera però després s’intenta dormir i no pot…o s’adorm i es desperta a la mitja hora..un horror vaja, espero q passi aviat, ara si passa no ho escriure per si de cas :’D