Avui el Gerard s’ha deixat anar i ha començat a caminar!
Ja feia dies q pensàvem q en qualsevol moment començaria a caminar. De fet semblava q ja en sàpigues i només li fes por deixar-se anar i ho segueix semblant! 😀

Ha triat just el dia q havíem fet una barbacoa a casa amb els amics d’Isona, així q tenia públic i nosaltres algú per immortalitzar el moment. De fet, just estrenava sabates noves q li havia regalat l’Ivan i sembla q li han agradat! 🙂

Sempre havíem pensat q quan es deixés anar faria 4 passes i es deixaria caure als braços d’un de nosaltres o al sofà i prou, però rés més diferent de com ho ha fet.

Estàvem a la gespa i dels braços del papa el vaig cridar i per sorpresa nostra va començar a venir cap a mi, fent 8 o 9 passes i al arribar a mi ràpidament el va cridar son pare i cap allà q va anar emocionat. Alucinant el vaig cridar jo i així ja no va parar, d’un a l’altre al final ja casi fent la volta sense aturar-se!! Va començar a caminar i en comptes de 4 passes en va fer 300! Va estar més de 10 minuts seguits caminant, eufòric de la seva alegria, de la nostra i dels amics q l’aplaudien! 🙂

I ja està, com tot, un cop ho ha fet ja en sap. I a partir d’aquí ja cada dia ha caminat sol. Li agrada anar agafat de la ma pel carrer, perquè es troba més segur, però quan està en terreny conegut es deixa anar i ala, a caminar sol 🙂

Hem de dir q va amb molta seguretat i compte, si un lloc no el veu clar per passar, frena s’agafa amb compte a algún lloc o fins i tot demana q li donis la mà i apa, a seguir caminant ^_^