Aquest any hem decidit fer unes mini vacances a l’agost. Aprofitem que el Gil, la Sílvia i l’Ona ens han vingut a visitar uns dies per acompanyar-los en el seu viatge de tornada a Berlin i hem passat 5 dies amb ells. L’any vinent serà més complicat perquè serem un més a la família, i no havíem estat mai a Berlin a més de 5 graus, així que teníem ganes de veure amb els nostres propis ulls que aquesta ciutat és més que neu i fred 🙂

El primer que ens vam trobar és que a l’agost berlinès és… fred! Veníem ben fresquets i només baixar de l’avió… patapum! Una rasca que no vegis! La Sílvia i el Gil han estat a punt de demanar al pilot que els deixés tornar a pujar i cap a Barcelona de nou 🙂

A banda del fred, hem estat molt bé amb ells. El Gerard ha descobert un cotxe de l’Ona que li ha encantat, em sembla que ja tenim regal de Reis 😉 Els dos nens han tingut una relació d’amor-odi força interessant, em recorda a mi i a la Sílvia de petits 😉 Però, a banda de les queixes de l’Ona i els crits del Gerard quan es volien prendre mútuament les joguines, crec que s’ho han passat bé junts. El Gerard ja comença a ser més gran i a entendre les coses, d’aquí 4 dies ja jugaran ells juntets, segur!

A banda d’això, jo he tingut la meva primera experiència desastrosa amb 2 nens alhora… Vam baixar al carrer, feia fred, ens havíem deixat alguna cosa a casa, i em vaig quedar amb el cotxet, l’Ona i el Gerard. L’Ona va anar corrents cap al parc que hi ha dins de l’edifici, i el Gerard li va anar al darrere. Com que ja camina, però encara no va segur del tot, va ensopegar, amb tanta mala sort que portava una jaqueta de l’Ona que li va enorme i això li va impedir ficar les mans per protegir-se la cara. Resultat: el llavi partit i un bassal de sang… Sort que és un nen tan fort: cinc minuts després del cop ja no plorava, tot i que s’anava passant la llengua pel llavi. Ara, el meu sentiment de culpabilitat m’ha durat molt més…

Aquests dies també hem aprofitat per anar a visitar la Kita de l’Ona (que és molt xula, però està allà on nostro senyor va perdre les espardenyes), i hem acabat el viatge, que ha estat massa curt :(, amb un brunch a l’Anna Blume (que estava per llepar-se els dits!).