Era diumenge i només faltava  poc més d’una setmana per la data prevista d’arribada de la Jana (l’1 de febrer). Jo cada cop em notava més pesada i les nits ja se’m començaven a fer llargues. Aquest diumenge justament vam quedar per fer un dinar a casa amb la Laura, ma mare i la meva iaia. El Gerard va néixer la nit d’un diumenge després d’haver fet un dinar per celebrar l’aniversari de la Laura. I vaig tenir un presentiment… però es va quedar amb això i un comentari de la meva mare:

Vigila amb les comilones, que al Gerard el vas parir després d’una comilona.

A la nit, em vaig despertar a les 2 de la matinada per anar al lavabo, com ja era habitual, però em costava dormir-me després i a les 2.30 vaig notar un dolor que semblava més que un dolor de regla…Em vaig esperar però a les 2.45 va arribar un altre, ja estava de peu i era realment com estava llegint (buscant símptomes del part des del mòbil) dels debò, d’aquells que et paralitzen i no et deixen caminar…M’espero una mica més…2.55 una altra vegada: desperto al Sergi. Li explico i triga menys d’un minut a començar a trucar a son pare perquè vingui cap a casa a quedar-se a dormir amb el Gerard.

Ens aixequem i ens vestim ràpidament i cap a l’hospital…Ja deixo de comptar les contraccions, venen rapidíssimes, la única diferència amb el  Gerard és que no hi ha hagut dolors previs de regla i no he trencat aigües. Quan arribem a l’hospital i em fan la primera exploració em diuen que estic d’uns 7 centímetres i ja em preparen directament la sala de parts naturals. Són tant atents que em porten la liana de l’altra sala de parts naturals (li diuen així al fular qué penja d’una estructura i que comento que em va servir per aguantar les contraccions al part del Gerard). Em pregunten com el vull tenir i comencen a omplir la banyera per si dóna temps per abans del part, però no, no dóna temps ?

Després d’explicar-los que al Gerard el vaig tenir a 4 grapes al terra, em munten una colxoneta igual, però també em proposen si em vull posar de genolls a una camilla plegada en forma de cadira. Una mica la mateixa idea però més incorporada. Ho provo i em pregunten si estic còmoda. Home a les contraccions no s’està còmoda enlloc, però puc agafar-me fort i sembla que la posició ajuda a emputjar, així que m’hi quedo. El Sergi està al meu costat i la llevadora darrere. Tinc ganes d’apretar, apreto i es trenca la bossa d’aigües. La llevadora diu:

Espereu un moment que surto a avisar.

Mentre sento que marxa penso, ai, ai, que jo segueixo tenint ganes d’apretar i com sigui tant ràpid a veure si no torna a temps ?

El Sergi em diu després que li va dir, “no me’n vaig eh, només surto a la porta” i que va treure el cap i va cridar “PARTO!!” ?

Després d’això jo sento corredisses darrera meu, no sé quanta gent hi ha, però tampoc puc pensar en això, jo només tinc ganes d’apretar. La llevadora em diu que ho estic fent molt bé, que apreti a poc a poc (i això com es fa?!). A la següent contracció ja li veu el cap i diu que té molt de cabell. Quan arriba la següent contracció és el Sergi el que em diu:

 Quant de cabell que té!

Com? Però tu que estàs fent? Ja li has vist el cap però si encara no ha sortit…I arriba la següent…Apreto!!!! Aguanto!! Apreto!!! Em demanen que posi les mans sota meu. Però si no puc fer rés més que apretar!! Però les hi poso. I…surt la “niña bala”. El Sergi diu que va sortir tan disparada que si no l’arriba a agafar la llevadora surt disparada cap a terra! ?

I mentre sento una llevadora que diu “és preciosa, és preciosa”, ja la tinc a les mans, però jo la veig lila! I plena d’un gr eix enganxifós! Segur què està bé? Ens diuen que sí, que aviat anirà agafant color i absorvint aquest greix que és tan bo per ells. De fet així és com pensàvem que neixien els nens, però el Gerard va sortir tan net!

La llevadora em diu un cop i un altre:

Molt bé, ho has fet molt bé, ets una campiona!

Entràvem a l’hospital a les 3.30 del matí, són les 5.20 i ja tenim la nena amb nosaltres! ?

I arriba el pitjor moment del part, no deixa de sorprendre’m que aquest sigui el pitjor. Em coloquen a la camilla amb les cames al potro i em diuen que només s’ha de fer un puntet, que em posaran anestèsia local. Tantes punxades d’anestèsia només per un puntet? I després, tantes punxades per fer un puntet? ?

Després del que sembla una eternitat, la nena ja està plorant, ella sap bé el que vol. L’ajuden una mica i ja és al pit. També temia una mica aquest moment, perquè amb el Gerard no vaig poder i vaig estar 6 mesos amb mugroneres. Això era el pitjor que podia passar, esperava. Prova superada, fa mal, no és agradable, però es pot aguantar i la seva cara i les seves manetes agafades al pit ho poden tot!! ?

Quan arribem a l’habitació la pesen i la medeixen: 3.150 i 50 centímetres de llarg ? El Gerard pesava exactament el mateix i media només mig centímetre més! Diu el Sergi que sembla que fem els nens amb un motlle, jejeje ?