La primera caca a la gibrella

Avui quan li he dit al Gerard que anava a fer un pipi, no sé exactament com però ell també m’ha demanat fer un pipi al vàter, quan li he preguntat si el volia fer a la gibrella, m’ha dit que sí i cap allà hem anat. Jo m’he assegut al vàter i ell a la gibrella i anava dient tot content ‘pipi, pipí!’ i anava senyalant.

Fins ara, només una vegada havia fet pipi a la gibrella i just aquell dia estava la caldera malament i mentre el Sergi m’avisava, el Gerard va haver d’estar massa temps a la gibrella pel seu gust. Des d’aleshores no s’hi havia volgut posar més. Així que avui m’ha sorprès quan m’ho ha demanat.

Mentre estàvem els dos asseguts m’ha semblat que començava a apretar, li he preguntat i m’ha confirmat que estava fent caca. Anàvem xerrant i jugant i cada poc anava apretant. Quan jo li preguntava si ja estava em deia ‘més’ i no es volia aixecar. De tant en tant deia ‘pipi’ tot content i seguia apretant. Al final ja em feia cosa, perquè feia molta estona que hi estàvem i ja em feia patir que li fes mal de tant apretar, però no es volia aixecar. Al final li he dit deixa’m que t’ajudo a apretar. I aquí m’he aixecat una mica i he trobat la sorpresa de veure una bona caca i molt de pipi. Li he dit i s’ha aixecat tot content, assenyalant i rient ‘caca, caca!!’ i ha començat a cridar al seu pare per explicar-li la seva proesa ??

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *