Aquesta setmana santa volem pujar a Isona, són 4 dies seguits i val la pena aprofitar-los, i a més, la Sefa, el Pere i els nens estrenen la casa del costat de la iaia que ja la tenen a punt, així que estarem ben amples a la casa després d’estar acostumats a que hi hagi tanta gent! ?

La idea era molt maca i com que d’ara en endavant, pràcticament els que pujarem serem nosaltres, doncs aprofitem per pujar-hi ja unes quantes coses per estar-hi més còmodes ?

A la pràctica…Com sempre que pugem a Isona, ens trobem problemes. El primer i més important, és que tot i que hem heretat les golfes i ara estem molt més amples, la casa segueix sense ser gens còmode ? Les escales es fan molt pesades i més amb nens al damunt cap amunt i cap avall i amb compte de no picar caps de ningú. Les campanades de la nit per sort ja no desperten al Gerard, però per primera vegada a la història de la seva vida la Jana passa males nits i no aconssegueix adormir-se durant dues hores. Sinó són les campanes serà la cuna, però jo voto més aviat per la primera ?

I a més, amb tanta preparació per deixar-ho tot bé, ens hem cansat com animals, sobretot el Sergi que és el que ha fet tota la feina bruta: llits cap a les golfes, llits cap a l’habitació anterior per deixar dos llits separats, fer la compra per deixar una bona despensa i pujar la compra, és clar, rentadora, motxilla amunt i avall (això no ens ho treu ningú, clar) i perseguir al Gerard tot el dia (això tampoc ?). Vam acabar ben esgotats i el Sergi va dir que trigariem molt a tornar a pujar.

La parte positiva, com a mínim, és que el Gerard es distreu moltíssim i s’ho passa de fàbula amb tots els cosinets. Perseguint el Gerard no vam tenir massa temps d’estar amb ningú, però com a mínim nosaltres vam poder veure que ell sí que disfrutava i vam poder fer la mona amb les cosinetes (que ja és una tradició i a elles també els hi agrada molt ?).

La Jana, com sempre, es va portar de conya i excepte a les nits de dia va estar d’allò més bé i tan tranquila ☺