És impressionant el que ha crescut el Gerard en dos dies. Tenim la sensació que des que va néixer la Jana el Gerard va créixer de cop. Però el canvi de debò pensem que va ser quan va començar a anar sense bolquer. Va ser molt ràpid i pensem que això li va donar molta seguretat en sí mateix i a partir d’aquí, si abans ja ho volia fer tot sol, doncs ara ja és tot, tot. El que fa que de cop i volta sembli un nen encara més gran i hagi agafat molta independència.

Ara ja té estones de joc sol, que fins ara no en tenia. Sempre volia jugar amb nosaltres. Ara busca, agafa, juga i fins i tot, de vegades, desa les joguines ell tot sol. És una passada.

També ha començat a buscar i jugar molt més activament amb els amics. Vol anar allà on siguin per trobar-los i un cop amb ells ha començat a deixar fins i tot la bici per jugar-hi! ?

Salta, corre, puja i baixa escales amb total facilitat. Fins i tot ara ha començat a fer-ho amb la bici!

Ara quan s’emprenya és quan vol fer una cosa i no pot, però clar, de vegades són coses realment difícils, com aparcar la bici sense pràcticament arrepenjar-la o en una posició molt concreta, si se li cau li comença a ploriquejar: “nooo, bici, nooooo”

Ja hem aconsseguit que no demani altra vegada la pipa de dia, només per dormir. Però ara ha començat a posar-se de tot a la boca (com ho fa la Jana) i si no té rés, doncs 3 o 4 dits o fins i tot el puny. No sabem si és per imitació o potser perquè li està sortint algun queixal.

Ara està en una època molt bonica, és molt divertit veure’l perquè sempre està en moviment, cantant, saltant, xerrant pels descosits. De fet a la Jana no li calen gaires joguines amb aquesta distracció constant ?