I la Jana ja ha fet un any!! Que ràpid ens ha passat, casi sense adonar-nos. Encara que també hi ha ajudat la voràgine del dia a día. La Jana ha fet un any, que encara estàvem amb obres i encara vivíem a casa l’Ernest i la Blanca. I per més inri, enmig d’un viatge inajornable del seu pare a Argentina. Així que va ser una celebració una mica trista del seu aniversari i vam deixar la celebració de veritat per quan tornés son pare i estiguéssim per fi a casa nostra (pobres segons, això amb el Gerard no sé com ho haguéssim fet, però segur que no ens hagués passat ?).

Ara mentre escric això, per fi ja som a casa i ja li hem fet una festa d’aniversari com es mereixia l’ocasió ?

Ella està enorme. Més gran encara que ho estava el Gerard perquè ell era alt però primet i la Jana és, directament, gran. Acaba de fer un any, però ja porta roba de 2 anys!

Segueix tan simpàtica com sempre, però només de dia ? de nit ens està torturant. A casa l’Ernest ja tenien la seva habitació, així que aquí ja teníem clar que ja els posariem també a la seva habitació. Doncs ens està donant tanta guerra que li hem tornat a montar la seva cuna al costat del meu llit. Comença la nit a la seva habitació, però no triga massa a anar a la nostra. Perquè, no només és desperta moltíssim, sinó que li costa moltíssim tornar-se a dormir i es desvetlla. És horrorós, l’altre dia a les 3 del matí va començar a xerrar, a picar de mans i a cridar a son germà ?? a veure si és una fase i passa aviat perquè sinó acabarà amb nosaltres ?

De dia, no para de descobrir coses, ja té molta mobilitat, aguanta l’equilibri perfectament però encara no s’atreveix a deixar-se anar, l’altre dia va fer una passa, però va ser casi sense adonar-se i a la que ho va fer de seguida es va agafar, jeje.

Tot ho segueix observant amb aquella mirada atenta i cada vegada ens adonem que interactua més. Agafa una sabata i la porta cap al seu peu, agafa un guant i prova de posar-hi la mà a dins. I agafa una pinta i la porta cap al seu cap ?

Com a son germà li agrada tant amagar-se, ara ella també n’ha après. S’agafa un drap, barret, samarreta o el que sigui i s’ho aguanta davant de la cara (la Jana no hi és), aleshores o fa baixar i destapa una cara somrient (aquí està!) ?

I com sempre, la seva joguina preferida segueix sent son germà, tot i que ara ja comença a triar-ne d’altres i, de vegades, les mateixes que ell clar i, com més sorolloses, més els hi agraden ?

Estem molt contents amb la relació que tenen entre ells. El Gerard n’està molt pendent i sovint mira a veure que fa o que vol. Si ell vol aigua, diu “i la Jana, vol aigua?” I s’hi acosta i li dóna. I ella, mai li diu que no a rés del que ell li dóna ? El Gerard fins als 2 anys no havia provat la xocolata, la Jana…jeje ?

Ara la Jana ens necessita molt, sobretot perquè tot el dia vol bellugar-se i encara no en sap sola, i a més està en una fase de mamitis total, ja no se’n va amb qualsevol com feia abans. Així que sort que el Gerard ja fa tantes coses per si mateix i a més està pendent d’ella ?