La Jana ha decidit que avui valia la pena aprofitar el dia, així que a les 7:30 ha decidit que ja n’hi havia prou de dormir, i la Beth ha decidit que ella ja havia estat tota la nit de juerga amb la Jana i que ara li tocava al papa 😉

Així que a les 8 ja estàvem sortint per la porta de l’apartament. En 10 minuts ja m’he adonat que Nàpols és la ciutat europea menys europea en la que he estat. Els carrers són adoquinats i la majoria molt estrets, i estan plens de vida (mercats al carrer, motos saltant-se totes les normes de circulació, gent de tots colors, veïns fent el safareig amb unes cadires al portal de cases, …), fent que et submergeixis de seguida en un caos que em recordava molt les ciutats asiàtiques. L’Ernest deia que és una ciutat molt divertida, i és una molt bona definició. Ara feia temps que no viatjàvem així i la veritat és que m’ha agradat moltíssim.

Hem aprofitat per fer un cafè (buff, com en saben els italians de fer cafè!) i comprar l’esmorzar i quatre coses més (per cert, la vida a Nàpols és molt barata).

Després d’esmorzar hem sortit tots 4, i hem anat a visitar el Centro Storico. El nostre apartament està molt ben situat, just al costat del centre, així que no hem hagut de caminar gaire per perdre’ns en un laberint de carrerons on, a banda d’esglésies a tutiplen (si no n’hem vist 50 en 3 hores no n’hem vist cap), hem trobat una zona amb botigues que venien els millors pessebres que hem vist mai. Ens hi hem estat una bona estona mirant-los, al Gerard també l’hi han agradat molt (la Jana s’ho ha perdut perquè dormia…). Avui feia molta calor, però com que els carrers són molt estrets, estan sempre a l’ombra, així que el passeig era molt agradable i súper entretingut.

En un convent hem trobat l’únic parc infantil del centre, però estava tancat per obres 🙁 Ha estat una frustració! Per passar el disgust, hem decidit anar a menjar un gelat. Ha estat el millor gelat que he tastat mai! El Gerard no ha triat tant bé, pobre, i no li ha acabat d’agradar. El preu, com tot aquí, bo: 2.5€ un cucurutxu amb una bola gegant.

També hem aprofitat per comprar sabates pel Gerard, perquè ens les vam deixar a casa (estaven al porxo assecant-se per no oblidar-nos-les i el Gerard va pensar que se les enduria algú, així que les va desar dins de l’armari i va marxar amb les xancles de la piscina!).

Els nens ja estaven demanant la migdiada, així que hem tornat cap a casa (en una altra situació haguéssim dinat al centre, perquè els restaurants són molt barats: una pizza (enorme) 4.5€! I això que és al rovell de l’ou, al costat del nostre apartament hem trobat una pizzeria que deia: “oferta: 4 pizza margharita 10€”. L’amo de Telepizza es posaria a plorar 😉

Hem fet bé en tornar a casa, perquè mentre els nens dormien (comptem a la Beth com a nen) ha caigut un bon xàfec.

Ens hem llevat a les 17:30 (la Jana ha fet un drama monumental perquè volia dormir encara més) i hem tornat a sortir. Com que havien dormit fins tard, hem pensat que podíem sopar fora, així que hem fet una pizza (molt bona i barata). Aquí mon pare no tindria problemes amb la cervesa: a tot arreu tenen birra gran, de 66cl 😉

En tot el dia he fet una (1) foto. I no és perquè no sigui un lloc poc fotogènic, ans al contrari! Però ara no tinc temps de mirar la vida a través d’un objectiu, estic massa ocupat mirant-la a través dels ulls d’un nen de tres anys 🙂

La Beth sembla que n’ha fet unes quantes més ?