Avui, per no perdre el costum, poc abans de les 7 el Gerard ja ens ha despertat a tots. No fa tant, tenint en compte que l’esmorzar és de 7:30 a 10 haguéssim patit per arribar abans de que acabés (de fet, algun cop ens va passar en algun hotel). Avui gairebé hi hem anat abans de que obrissin ? Evidentment, sóc plenament conscient de que quan tornem a casa i, sobretot, quan comenci l’escola, haurem de fer mans i mànigues per despertar-lo a les 8 i arribar a temps al cole… L’esmorzar és un buffet que no està malament (tampoc és per tirar coets). El que sí és fantàstica és la ubicació de l’hotel. Hi ha una porta que separa la piscina de la platja, així que pots tenir totes dues coses caminant 20 segons. I evidentment ho hem aprofitat. El Gerard ja està preparat per anar a la piscina Feia un dia magnífic, molt de sol però una temperatura agradable. Els nens s’ho han passat pipa a la piscina i al cap d’una hora hem decidit d’anar a la platja. Aquí a la Jana li ha costat més (porta terriblement malament que se li embrutin els peus, i evidentment la sorra es fica per tot arreu, així que no volia ni treure un dit fora de la tovallola). Per sort l’aigua estava calenta, la platja és molt poc fonda i la mar estava calmada (és a dir, platja idònia per nens) i a l’aigua ja ens hi hem estat molt bé. La platja estava bastant plena de gent sense ser agobiant, i el paissatge és magnífic, amb el castell d’Agropoli ressaltant damunt d’un turó i tot de petits turons amb camps i quatre masies a l’altra banda. El cert és que hem estat com de vacances ?
Tirant pedres a l’aiguaPreocupada per la sorra a les sabates Cap a les 12 hem anat a fer una dutxa i a dinar. Sembla que els italians van a sopar als restaurants, però dinar, dinen a casa (o no mengen, vés a saber). La qüestió és que tots els restaurants estaven tancats i obren només al vespre, així que hem comprat pa i formatge i hem menjat a l’habitació. I després migdiada de 2 hores per curar tant d’estrès. Quan ens hem llevat hem anat a passejar pel casc antic, que està a uns 10 minuts caminant. Agropoli és una ciutat desconeguda per al turisme internacional (els guiris són tots italians), però magnífica per visitar-la. El centre està dalt d’un turó, és cert qur cal pujar un tram d’escales, però són molt àmplies i es poden pujar amb els cotxets, i conforme vas pujant tens unes bones vistes al mar.
A punt per fer la pujada! ? I quan arribes a dalt, passes per una portalada i trobes una ciutat medieval, molt cuidada i ben conservada. És bastant petita, però molt agradable per passejar, i hi ha uns quants restaurants que són molt barats (pizzes per 4€ a 6€). Nosaltres hem sopat en un amb terrassa amb vistes al mar i per 30€ hem menjat pizza, macarrons i pop, amb birra gran, un sprite i un aigua gran.
En aquesta botiga són sincers, no fan publicitat enganyosa En resum, que ha estat tot un encert venir a Agropoli, tant per comoditat per arribar-hi (1h en tren des de Nàpols) com per la platja i el bell centre històric. De fet, demà volíem anar a visitar uns temples grecs que hi ha a Paestum, que està a només 20 minuts d’aquí, i ho hem descartat per qurdar-nos aquí tranquil·lament fent vacances ? La foto en el moment justLa realitat després del moment just ?Fent volar els nens