La Jana se’ns està fent gran! Ja té dos anys! Ens està passant sense adonar-nos. Què ràpid creixen!

Ens fa gràcia veure com marca la seva personalitat i les seves preferències tan diferents de les del Gerard. La Jana sempre ha tingut al seu abast els estímuls del Gerard i les seves joguines, és clar. De fet nosaltres sempre havíem dit que ella no havia jugat amb joguines de bebès, perquè triava les de son germà, …doncs ara diguéssim que comença a triar les seves pròpies. Pel Gerard en aquesta època eren tot bicis i rodes, en canvi per la Jana són tot ninos, bebès, roba i cuineta. Un dia vam anar a casa d’una amigueta del Gerard i la Jana es va posar a jugar amb totes les joguines d’ella i no vaig tenir nena en tota l’estona que hi vaig ser ? O sigui que ara que comença a demanar, la casa se’ns està omplint de nines i robeta per les nines ??

Suposo que és difícil evitar comparar però encara estem sorpresos que haguem tingut un nen tant nen i una nena tan nena, jeje. És presumida, no li agrada gens embrutar-se, li agrada la roba, les sabates, les motxilles, els barrets, …i es fixa en tots els complements que puguis portar: arracades, cuetes, pintallavis, …

Als 2 anys el Gerard era tot córrer i saltar. En canvi la Jana és d’estar a la falda i anar en braços. Amb el Gerard no sabies on era el fil que el lligava a tu i no tenies clar si marxaria; en canvi la Jana és un satèl·lit meu que no tinc pas por de perdre-la, jeje.

Normalment segueix sent molt bona nena, però ara està deixant veure el seu caràcter i quan vol o no vol alguna cosa, no hi ha manera de fer-la baixar del burro.

També vol fer sentir la seva veu i comença a expressar-se i parlar, i ja diu moltes paraules i es fa entendre molt bé. Ara, de vegades més que intentar dir-nos el que vol amb paraules, crida. O si ho intenta dir i no l’entens crida, es frustra, i tenim la sensació que aleshores ja deixa de voler res per seguir cridant ?

Avui hem parlat amb l’Anna, la mama de l’Èric que té la mateixa edat que la Jana i ens deia que les “rabietes” a ell li duren una hora i que és molt difícil raonar amb ell, així que això ens ha deixat una mica més tranquils de que estan en aquesta fase d’expressar-se de forma tan divertida ?

Per sort, ella crida però no està una hora cridant, menos mal! També es veritat que la Jana ha de competir amb el Gerard i amb lo que xerra ell és difícil fer-se sentir, jeje.

A banda, la Jana molts cops vol tot el que veu a les mans del Gerard i això comporta un “diàleg” i un tira i afluixa de torns i intercanvis molt divertits ? Sort que el Gerard ja comença també a conèixer que és més fàcil fer torns que no fer-los ?