I al desè dia va sortir el sol 🙂

Des que vam arribar a Tailàndia, els núvols han cobert el cel, en major o menor mesura. Alguns dies ha plogut 10 minuts, d’altres una hora, i ahir ens va caure la tempesta perfecta (de fet la Beth és de la opinió que la meva descripció de la tempesta d’ahir no descriu amb prou precisió la magnitud del drama), però fins avui sol, el que es diu un sol radiant, no l’hem vist.

Però estic avançant aconteixements. El primer que hem fet aquest matí és prendre la decisió de que deixàvem l’hotel. No és que estigui malament (del tot) però hi ha un factor clau que ens han fet decidir a perdre la nit d’avui que ja teníem pagada: necessitem una piscina (els nens estan de mala hòstia: la Jana perquè no suporta el mar, i el Gerard perquè sí que li agrada, però no té trampolí).

A banda, per logística (jo vull fer una immersió de buceig demà, i si fèiem demà el canvi d’hotel no podria fer-la). Ahir vaig estar buscant i he trobat un hotel que, pràcticament pel mateix preu, té piscina i esmorzar. Així que hem assumit que llencem els 50€ de l’habitació d’avui però a canvi guanyem un dia de piscina i esmorzar.

Ha estat la millor decisió del viatge. L’hotel és fantàstic, l’habitació és 1000 vegades millor, la piscina és molt gran i la hem tingut per nosaltres sols… El problema de reservar els allotjaments des de casa és que no saps ben bé com serà el destí, per moltes opinions que llegeixis. Que si la illa és una discoteca i no es pot dormir, que si la millor platja per fer snorkel és aquella o aquesta… Al final tot és molt subjectiu. Com que aquí és on teníem més dubtes, ja havíem agafat només 2 nits (òbviament no havíem previst canviar-nos a la primera, però va com va).

Abans, a primera hora, hem anat a la platja. Ls Jana s’ha negat en rodó a entrar “a casa, a casa, anava dient”; el Gerard sí que s’hi ha estat una estona però també s’ha cansat. Ara, quan han vist la piscina de l’hotel, la cosa ha estat radicalment diferent. Ens hi hem estat més d’una hora, i els hem hagut d’arrossegar per anar a dinar!

Hi ha un parell de curiositats de Phi Phi que no hem comentat:

– A la illa no hi ha cotxes ni motos (només la policia té unes petites scooters). La mercaderia la mouen amb uns carretons i els tios que els empenyen van cridant “pi pi, pi pi!” 😉

– A diferència de la major part de Tailàndia, aquí són musulmans. Hem vist una mesquita i locals d’oració (i en alguns restaurants no es pot consumir alcohol).

Després de dinar els nens (i la Beth) han fet la migdiada mentre la Laura i jo anàvem al nostre antic hotel a recollir l’equipatge (està a l’altra punta, a 15 minuts (caminant, òbviament).

I quan s’han despertat hem anat a passejar. Hem tingut un drama perquè el Gerard volia comprar sí o sí una excavadora enorme, i evidentment no la podríem portar després cap a casa. Al final hem acabat comprant una joguina per cadascú (però menys aparatosa)…

I l’altre drama que hem tingut és que he perdut la targeta de crèdit (de fet, me l’he descuidada al caixer automàtic). Per sort, és la de Bnext que ens va recomanar l’Ernest i que hem utilitzat tots aquests dies perquè et tornen totes les comissions. L’avantatge és que aquesta targeta no va vinculada al nostre compte, per tant no hem de patir per quedar-nos sense fons. El problema és ja no tenim euros en cash, i tampoc no anem sobrats de Bahts, així que ens tocarà pringar amb les comissions de la targeta normal el que ens queda de viatge. Això sí, de moment encara no hem perdut cap nen 😉

I avui em toca anar a dormir d’hora perquè demà vaig a bucejar (la resta es quedaran a la piscina fent el manta, que els nens també necessiten una mica de relax i de no fer res).