Dubai. Dia 15 – 5 de setembre – Sergi, Beth, Gerard i Jana

Li teníem una mica de por al vol de Phuket a Dubai. Sortir a les 0:10, arribar 6 hores més tard a Dubai (les 3 de la matinada hora local), passa pels controls de seguretat, maletes, busca un caixer per treure calers, agafa un taxi, fes el check-in a l’hotel, … Tot això amb els dos nens! És una mica per posar-se a tremolar…

Al final no va ser tant dur com ens pensàvem. No podem dir que fos bufar i fer ampolles, però personalment vaig trobar bastant més cansat el viatge d’anada.

A l’avió ens va costar que el Gerard és fiqués a dormir: dins de l’enorme oferta d’entreteniment, hi havia 5 episodis de la patrulla canina que encara no havia vist mai! “Va papa, un episodi més i prou, que aquest té pinta de ser molt xuli!”. A la 1 de la matinada el tio encara enganxat (i jo mig adormit!). La Jana sí que va caure ben aviat, pobreta.

Una vegada vaig convèncer el Gerard per tancar els ulls, vaig aconseguir dormir gairebé 4 hores. La Beth i la Laura una mica menys, perquè van decidir (erròniament) acceptar el sopar que donaven a l’avió (però si ja havíem sopat, esteu perdent hores de son!).

En tot cas, el vol va ser relativament ràpid, i els tràmits a l’aeroport tampoc no ens van entretenir gaire. A l’aeroport de Dubai et deixen cotxets; a l’anada ens va costar una mica trobar-ne, però aquesta vegada en vam trobar només baixar de l’avió, i ens van anar de conya.

El tema del taxi també va ser molt fàcil, i el preu raonablement econòmic: menys de 20€ al canvi per un trajecte de mitja hora aproximadament. Això sí, quan vam sortir de l’aeroport al carrer, ens vam emportar una hòstia impressionant: l’aire era tant calent que semblava mantega! Eren les 4 de la matinada i el termòmetre marcava 38 graus! Evidentment dins del taxi s’estava bé, però ja vam començar a patir pel que passaria a les 12 del migdia…

Quan vam arribar a l’hotel, un botones ens va agafar les maletes i ens les va portar. Ah la dura vida del motxilero! Però en el moment de fer el check in, oh sorpresa! El recepcionista (que devia fer poc que treballa aquí perquè no s’aclaria gaire) no trobava la reserva. A tot això el Gerard plorant perquè s’havia adormit al taxi i ara ja sí que només estava pensant en el seu llit.

Total, que després de donar-li voltes, resulta que, com que no havíem arribat a la nit, ens havien cancel·lat la reserva (segons ens va dir l’altre recepcionista, que sí que era més experimentat, ho fan habitualment amb els viatgers internacionals, perquè de vegades se’ls endarrereixen els vols i els hi sap greu cobrar-los una nit que no gaudeixen). No estic segur de si és així o no, però ens va dir que cap problema, que ens donava l’habitació a nom de la Beth i que enlloc de cobrar-nos 3 nits, ens en cobrava només 2 i un suplement per fer l’early check in (i tan early, que eren les 4:30 de la matinada!). O sigui que al final ens hem estalviat 40€, i les 3 nits ens han sortit per uns 65€ la nit (esmorzar, piscina, gimnàs i botones inclosos!). No està malament 🙂

Ens vam posar a dormir i, evidentment, no vam trigar gaire en roncar. Això sí, ens vam posar el despertador a les 9:30 per arribar a esmorzar, que per alguna cosa el tenim pagat!

L’hotel està de conya, i el buffet d’esmorzar és espectacular. Ens hem atipat de valent! Després hem anat a mirar la piscina, però estava a ple sol i allò semblava una sauna (literalment, feia una calor sufocant). Com que estàvem una mica mandrosos i la temperatura exterior no convidava a passejar, hem acabat de passar el matí estirats mirant una peli estirats al llit (ja he dit que l’hotel està de conya? Tenim fins i tot Netflix a la TV!).

Després d’una dutxa reparadora, ens hem sentit amb forces per sortir a buscar un lloc per dinar. L’hotel està a 500m d’una estació de metro. La calor a les 14h era asfixiant, però els últims 200m es fan per una passarel·la elevada amb aire condicionat (evidentment, l’estació, el vestíbul, el tren, tot té aire condicionat).

Ena hem dirigit al Dubai Mall, el centre comercial més gran del món, que està just al costat del Burj Khalifa (l’edifici més alt del món, aquí a Dubai tot és de rècord). Les distàncies aquí són molt grans, com que al voltant tot és desert, tenen espai de sobres per construir (hi ha un munt de gratacels, la nostra habitació, per exemple, està a la planta 18, però és més per gust d’aixecar edificis alts que per necessitat). Teòricament nosaltres estem al centre, però per anar del punt A al punt B és impossible fer-ho caminant (i menys amb aquesta temperatura). El metro està elevat (no soterrat) així que pots veure el paisatge en els 15 o 20 minuts de trajecte.

Quan hem arribat a l’estació ens ha sorprès que hem hagut de caminar com un quilòmetre (concretament 850 metres segons el Google Maps) per un camí elevat (amb cintes transportadores i aire condicionat, com si fos l’aeroport). Suposo que volien que el Dubai Mall tingués parada directa al metro sense haver de sortir al carrer; com que no podien portar el metro fins la porta del centre comercial, doncs han construït aquest camí. Evidentment, és comodíssim.

El primer que hem fet en arribar ha estat anar a dinar. Els nens estaven en mode disc ratllat “nuggets, nuggets, nuggets”. A aquestes alçades del viatge (i després de la pallissa d’ahir) ja els permetem (gairebé) qualsevol cosa, així que hem anat al KFC. Ens ha semblat bastant barat: un menú enorme amb 15 peces de pollastre, patates, nuggets i beguda per 25€ al canvi. El problema és que a la primera mossegada el Gerard ha començat a bramar “Pica!!! Pica!!!”. Doncs sí, picava de mil dimonis (i això que m’han preguntat si el volia original o spicy, si li arribo a dir que el volia picant haguéssim acabat treient foc per la boca). Al final han acabat menjant (“pelant” el pollastre per donar-los només la part de dins), però déu n’hi dó.

Ens hem passat la tarda donant voltes al centre comercial. Dit així sona la mar de cutre (“he fet 6000km per anara visitar l’Alcampo”) però res més lluny de la realitat. En molts aspectes, Dubai ens està recordant a Las Vegas (que també ens va encantar). Això és com un gegant par temàtic, una ciutat d’excessos (ja d’entrada només pensar en l’energia que costa refrigerar tot això estant a la temperatura que estem es per flipar). Però malgrat això, i com passa en els bons parcs temàtics, et quedes amb la boca oberta cada 2 per 3. I mola.

Dins del Dubai Mall hi ha un aquari: el més gran del món. Taurons, mantes, peixos de colors, corall, … Espectacular. I no cal pagar entrada per veure’l: vas caminant i de sobte et trobes amb una paret de vidre de 60 metres de llarg i 14 metres d’alçada, i flipes. Al damunt de l’aquari, una pantalla gegant: la més gran del món. També flipant.

Al cap d’una estona canvia la decoració i estàs caminant pels carrers d’una ciutat àrab, tot molt ben dissenyat. I de sobte et trobes amb una sala enorme amb l’esquelet d’un diplodocus: el més complert del món. I així tota l’estona. Evidentment, botigues per avorrir: des de l’H&M a les més exclusives (la Beth s’ha comprat un bolso de Louis Vuitton pel mòdic preu de 20.000 dirhams, uns 5.000 eurillos al canvi).

(No, no ho ha fet, primer hem d’acabar de pagar la hipoteca).

Després de fer voltes i més voltes, hem sortit al carrer per veure un meravellós espectacle amb unes fonts que hi ha entre el centre comercial i el Burj Khalifa (que estan literalment enganxats). És espectacular: l’edifici està recobert de llums LED que projecten imatges (en un moment han fet com el joc Asteroids de l’Amiga, molt xulo). L’espectacle és realment espectacular, amb música, llums i aigua, amb els gratacels (començant pel Burj Khalifa, però n’hi ha més) il-luminats de fons. El fan cada mitja hora i dura 3 o 4 minuts, ens ha agradat tant que ens hem esperat per veure’l una segona vegada (i resulta que la música és completament diferent, el segon ha estat encara millor).

Hem tornat ja cap a l’hotel, on hem arribat passades les 22h. Molt a prop hi ha un parc infantil: a les 14h estava desert, a les 22h, ple de nens. Evidentment, aquí només es poden fer activitats al carrer abans de que surti el sol o bé quan aquest ja s’ha posat.

Algunes coses que ens han sorprès:

Els preus són més barats que a BCN (evidentment, més elevats que a Tailandia). Als restaurants, botigues, transport… tot és similar a casa, però una mica inferior.
Tothom parla anglès. Tothom vol dir tothom. Fins i tot entre ells, en molts casos (els recepcionistes, o dos empleats del metro, entre d’altres). Evidentment aquí viu més gent de fora que habitants de 8 cognoms emiratís. Però això vol dir que moure’s per aquí és facilíssim.