Això ja s’acaba, avui ha estat el nostre últim dia complet a Dubai i demà al migdia ja agafem l’avió de tornada a casa.

Com ahir, al carrer feia una calor inhumana, és com estar dins d’un forn. Ens hem posat en marxa cap a les 11; de camí cap al metro ens hem parat al parc que hi ha a prop de l’hotel (ahir no ens hi vam fixar, però té com una vela que el cobreix sencer i estava a l’ombra). Sol no feia, però calor, tota la que vulguis i més.

Però els nens estaven tan necessitats de parc, que els era igual. Estàvem a menys de 100 metres de l’estació del metro (que ens la suava, però té aire condicionat, aire condicionat!!!) i nosaltres allà xorrejant, asfixiats de calor, perquè els nens es gronxin. Però si demà ja tornem a Pallejà i us passareu 365 dies seguits anant a putos parcs! No cal avui, que estem a 40 graus a l’ombra! (I no és cap exageració)

Al final els hem arrossegat perquè ja era una qüestió de supervivència. La primera parada del dia ha estat… un altre centre comercial, el Mall of the Emirates. El Dubai Mall és el més gran del món, i aquest, el segon. Dins té una pista d’esquí (sí, a -4 graus, amb la gent amb anorak i guants). Quan el promotor va anar a explicar la idea als de la companyia elèctrica li devien fer reverències.

Malgrat el tema de la pista d’esquí, aquest centre comercial no és, ni de bon tros, tan espectacular com l’altre (però té aire condicionat!). Després de passejar una estona hem trobat una zona amb maquinetes, bolera i… Una parc de pilotes (com un chiquiparc, però en dubaití, és a dir, molt gran). Era car (ens ha costat 25€ entre els dos nens), però ens hi hem estat més d’una hora i mitja, que crec que ha sigut l’estona en la que han estat més feliços de tot el viatge. La Jana estava on fire i ha aguantat més que el Gerard, baixava i pujava non stop.

Hem dinat al centre comercial (avui hem menjat libanès, boníssim i per uns 15€ tots 3, als nens els hem comprat una pizza). Després, amb els nens fent la migdiada (el Gerard al cotxet i la Jana penjada de la meva esquena, a la motxilla) hem anat a veure la zona antiga de la ciutat. És fàcil arribar-hi, perquè només cal continuar amb la mateixa línia del metro i després fer un transbord d’una única parada.

Antiga antiga, el que es diu antiga, no ho era. Edificis dels anys 90, diria jo. El que sí és cert és que la gent era completament diferent. Moltíssims indis, tant pel carrer com a les botigues. Tots els botiguers al carrer, cridant-nos perquè entréssim (bàsicament el que hem trobat són joieries). Només hem entrat en una botiga: un supermercat, per comprar aigua i gaudir de l’aire condicionat. Sembla una exageració, però és que anàvem caminant pel carrer i quan passàvem pel costat d’una botiga aspiràvem ben fort perquè per l’escletxa que hi havia a les portes es colava cap a fora una mica d’aire fred meravellós! I ho dic seriosament, realment fa MOLTA calor. Fa tanta calor que les parades de l’autobús tenen aire condicionat, i hi hem entrat en un parell per fer avituallament d’aire fred (una inspiració profunda amb l’esperança de que el fred penetri al nostre corrent sanguini a través dels pulmons, però no, l’efecte durava 2 segons).

El nostre objectiu era visitar el Museu de Dubain i també fer un tomb per la zona. Ens hem dirigit directament al museu, que és pràcticament gratis (2.5€ tots 5) i ens ha encantat. Explica la història de la ciutat i com vivien antigament. Està molt ben muntat i ho hem gaudit tots (als nens també els ha agradat molt). Es troba a l’edifici més antic que es conserva a la ciudad (un antic fort del segle XIX). Ens hi hem estat gairebé dues hores, una visita altament recomanable.

Una anècdota curiosa és que el museu estava ple d’indis visitant-lo. I, com a la India, els fèiem molta gràcia, i uns quants s’ham volgut fer fotos amb nosaltres. Una de les dones li ha dit a la Laura que era la primera vegada a la seva vida que veia una persona occidental…

Quan hem sortit del museu ja era fosc i ja no feia tanta calor, la temperatura havia baixat en picat. JA! I un huevo! Enlloc de 40 graus estàvem a 39 i mig. Mig defallits hem aconseguit tornar al metro. Ens dirigíem a Dubai Marina, una zona de gratacels al costat del mar, que és espectacular i ens ha encantat. Té un passeig de més de 7km des d’on es veu tot l’skyline de la zona, amb els gratacels il-luminats. És molt xulo de veure, tot i que la calor seguia sent inhumana.

Hem sopat en un restaurant italià molt bo (i molt car, 72€). De tota manera no ens ha importat excessivament, el menjar era boníssim i el servei, 5 estrelles. Fins i tot m’han posat un pitet perquè havia demanat tallarins i així no tacar-me (me l’ha posat el cambrer, els nens s’han fet un tip de riure).

Al final hem arribat a l’hotel trinxats a les 23h. Sort que s’acaben les vacances, no sé si aguantaríem gaire més aquest ritme 😉