Ens vam llevar tard (com de costum, però tenint en compte que el dia abans havíem estat jugant -els adults- al Carcassonne fins les 2 de la matinada, no va ser cap sorpresa) i vam enfilar cap a la vall de Bujaruelo. A 1km del lloc on havíem passat la nit comença una pista mig asfaltada que corre al costat del riu. A uns 2km ens vam aturar al marge i vam parar taula per esmorzar (els nens van alleugerir per poder remullar els peus al riu).
La pista continua uns 5km més fins al refugi de San Nicolás de Bujaruelo, on hi ha un gran parking i un càmping que és més aviat un tros de parking vallat.
El paissatge és espectacular, amb prats d’un verd llampant envoltats de muntanyes majestuoses i el riu corrent pel mig de la vall. Abans de dinar ens vam ficar les sabates de riu per remuntar-lo (més per la gràcia de fer-ho que no pas per necessitat, ja que el camí va ben bé pel costat).
Vam dinar al costat de les caravanes i, després d’un cafè i un gelat al bar del refugi, vam agafar el camí que s’endinsa a la vall i que gairebé no té desnivell, així que és una passejada fantàstica d’un parell d’hores a pas de Jana per uns paisatges meravellosos i on gairebé no vam creuar-nos ningú.
Vam trobar un bunker (probablement de la Guerra Civil) al qual vam entrar i que va flipar als nens, i vam arribar fins a un pont on el riu és més profund i on es veien truites nedant.
De tornada ens vam donar pressa perquè amenaçava pluja i ens vam acomiadar dels nostres companys de viatge, ja que nosaltres tenim previst passar els últims dies de vacances a la platja (hem de retornar la caravana diumenge) i ells encara es quedaran uns dies més pel Pirineu.
Tot i que la nostra intenció era anar cap a Palamós, aviat ens vam adonar que havíem calculat pèssimament la distància i el temps necessari per recórrer-la (arribaríem a les 2:30 de la matinada, suposant que no féssim cap parada), així que vam començar a buscar un lloc per dormir a mig camí amb l’APP. Al final vam decidir fer parada a un poble anomenat San Esteban de Litera, que està més o menys allà on nostre senyor va perdre l’espardenya i on vam arribar passades les 24h. El Gerard despert mirant vídeos, i la Jana, pobra, dormitant, li va costar bastant calmar-se una vegada vam aconseguir arribar. Va ser una mica agosarat, però també té la seva gràcia descobrir un lloc nou que no apareix als mapes, no?
