Sembla que tot just fos ahir quan ens vam trobar (de manera molt poc casual) al poliesportiu de Molins, una nit de carnestoltes, i vam marxar agafats de la mà. Vam transcórrer pocs minuts, i una conversa tendra i sincera, abans que els nostres llavis es toquessin per primera vegada. Han passat 25 anys d’aquell moment màgic i encara sento papallones a la panxa quan ho recordo. No va ser aquell el moment zero del nostre amor (la nostra història havia començat uns mesos abans al Local, i es va anar coent a foc lent), però va ser una nit que va marcar indefectiblement un abans i un després a la nostra vida. Hi ha tot el que va passar abans de l’u de març del 1998 i tot el que ha vingut després.
Descriure tot el que hem viscut junts necessitaria moltes pàgines (he escrit tot un llibre parlant només d’un viatge…), així que ho resumiré simplement en dues paraules “felicitat absoluta”. Han estat 25 anys de vivències, canvis, moments sublims i d’altres de molt durs, però en els que no hem dubtat ni per un instant que érem on volíem ser, que érem amb qui volíem ser, que la nostra vida era millor pel fet de ser nosaltres dos, la Beth i el Sergi.
En definitiva, que aquest 1 de març celebrem que portem 25 anys junts (i 15 de casats). Casualment la Beth tenia festa, així que he decidit agafar-me jo també el dia lliure. Hem deixat els nens a l’escola, hem agafat la moto i hem anat a passejar per Barcelona (pel Gòtic i la Barceloneta). Havíem reservat al Windsor per fer-nos un homenatge, amb un dinar magnífic. Un dia rodó!
