Les dues grans sorpreses de les vacances!
Després del karting vam anar a Castelló d’Empúries, que està al costat de Roses. El poble ens va sorprendre molt positivament: el centre és petit, d’estil medieval. Vam dinar en un aparcament al costat d’un parc molt xulo, vam jugar a una pista de patinets on els nens van fer dos amiguets marroquins, vam passejar per un camí que passa pel costat de les muralles i un rierol… Ens va encantar.
A mitja tarda vam enfilar cap al sud de l’Empordà, amb la intenció d’arribar a Peratallada. Vam passar per Sant Pere Pescador, on hi ha una explanada a la qual vam estar a punt de quedar-nos perquè tenia molt bona pinta per pernoctar, però al final vam decidir continuar. En aquestes vam arribar a Ullastret (ja molt a prop de Peratallada) i per algun motiu vam decidir agafar el desviament cap a les ruïnes íberes. Quin descobriment!
Quedava poc més d’una hora per al tancament, i la Beth no tenia gaires ganes de fer la visita, però vaig insistir una mica i això ens va donar probablement el millor moment de totes les vacances. Una audioguia per nens genialment realitzada ens va tenir ben entretinguts. Potser ens van faltar alguns minutets més per visitar el museu, però va valdre moltíssim la pena.
Per acabar d’arrodonir-ho, vam dormir al mateix aparcament, una explanadeta de gespa amb una posta de sol magnífica, al costat d’un parell de furgos més, jugant a volar els drons. Un dels millors llocs en els que hem pernoctat, preciós.
Al llevar-nos l’endemà vam estar jugant al Monopoly a la gespa, en un d’aquells moments que fan família, sense pressa per marxar. Vam fer una volteta per Peratallada però vam marxar d’hora, ja que a l’endemà la Beth matinava. Encara vam tenir temps d’aturar-nos a dinar al Viena de Granollers, prop de l’àrea on (a banda de netejar la furgo) els nens van cremar els últims cartutxos d’energia jugant amb els patinets.
Unes vacances una mica curtes però intenses!
