El primer cap de setmana de juliol estava marcat en groc al calendari: 3 dies de festa seguits per la Beth i els nens ja no tenen cole! Ni sortides de CAU, ni festes d’aniversari, ni correfocs, ni compromisos familiars: tres dies (i mig si comptem divendres tarda) total i completament lliures per nosaltres 4! Per fi!
Com que ja feia molt de temps que no pujàvem a la muntanya (bé, a l’hivern hem pujat moltes vegades, però a esquiar, que és completament diferent) vam decidir tornar a Andorra, per acabar de trobar els Tamarros que ens faltaven i descobrir llocs als que encara no havíem estat (i també tornar a alguns que ja coneixíem).
Vam recollir els nens a les 17 al casal i cap a la muntanya falta gent! El meu objectiu (o obsessió) era arribar a Pal a dormir. Teòricament són 3 hores de viatge; en la pràctica vam acabar sortint una mica tard (6:30) i vam parar a Ponts per estirar les cames i despertar els nens (que havien caigut a mig camí) amb la qual cosa finalment vam arribar a Pal que ja eren les 22h (i encara faltava sopar!). Feia fresqueta però vam sopar fora, abrigadets, per començar les vacances!
L’endemà va ser un dia memorable pel Gerard i la Jana. Per 30€ cadascun van tenir un dia ple d’activitats: inflables xulíssims, tir amb arc, colxonetes, tobogan de donuts, circuit pels arbres i (l’atracció estrella pel Gerard) big jump. La veritat és que s’ho van passar pipa tot el dia i nosaltres… bé, jo vaig fer un salt al Big Jump i em vaig tirar una vegada pel tobogan inflable. La Beth ni això. Però veient-los tan contents la veritat és que ens ho vam passar també molt bé.
Després de dinar vam enfilar la carretera d’Ordino. De camí vam trobar el Tamarro, i vam pujar fins als 2200 metres per dormir en un entorn simplement espectacular. L’endemà ja no faríem atraccions per la canalla, volíem fer una excursió d’alta muntanya. I va ser millor encara del que ens pensàvem.
