Ens hem llevat d’hora perquè cap a les 8 del matí han aparegut un parell d’excavadores fent rum rum i m’he desvetllat (i el Gerard, al sentir-me aixecar, ja s’ha posat en marxa). El dia era gris i durant la nit havia plogut, però això no ha estat un inconvenient per anar a la platja i remullar-nos una mica (només els peus, que això no és el Mediterrani i hi havia unes onades força considerables). En tot cas, als peques (als nostres i als dels altres) els hi encanta fer forats i castells a la sorra, així que hem passat tot el matí a la platja.
El dia abans havia escrit al càmping Salgueiros per reservar (ho havíem intentat ahir al vespre però estava ple), i aquest matí m’han contestat que OK, i que el check-in era de 14h a 17h.
Hem reservat un free tour per a les 17h i poc després de les 14h ens hem presentat al càmping. Ja havíem dinat, i hem pensat en fer el check-in, dutxar-nos i demanar un Bolt (que és com l’Uber portuguès) per anar a la plaça de l’ajuntament (a uns 20 minuts del càmping). Tenint 3 hores… què podia sortir malament?
Quan hem arribat a la porta del càmping ens ha sortit una dona assenyalant el cartell de “Completo”. “Tinc una reserva”, li he dit en portunyol. “Haber empezado por ahí ” deu haver pensat, m’ha apuntat la matrícula en un paper i m’ha enviat al parking, on hi havia una desena de furgos més. “Ya te llamaremos”, m’ha dit. “En algun momento de un futuro lejano” li ha faltat afegir.
Resulta que aquest és un càmping municipal, i els treballadors són funcionaris. “No hase farta desir nada más”. Els minuts passaven i les furgos entraven a comptagotes. I nosaltres cada vegada més nerviosos, primer descartant la dutxa, i més tard ja tement-nos que no arribaríem a temps a fer el tour. Els nens, a tot això, amb Netflix en vena, totalment aliens al nostre neguit. I el rellotge que avançava, i els funcionaris en mode Zootropolis…
Quan ja havíem perdut l’esperança, oh miracle! ens han cridat. Hem fet el check-in el més ràpid que hem pogut, hem deixat la furgo tirada a la parcel.la i he demanat el Bolt. Hora d’arribada prevista: 17:05. És a dir, suposant que no hi hagués cap entrebanc, arribàvem 5 minuts tard. I això volia dir perdre els 5€ per barba que havíem pagat! A part dels 5€ del taxi (que per un trajecte de 20 minuts la veritat és que em sembla baratíssim). Perdre 25€… hiperventilo només de pensar-hi…
No sé si el conductor ha deduït que teníem pressa o (més probable) van tan apretats per l’app i els preus baixos que han de robar segons al rellotge, però el tio era un fitipaldi i, quan s’ha aturat davant de l’ajuntament eren les 17:00. Clavades. Sense exagerar.
A partir d’aquí, 2.5 hores de passejada per la ciutat amb una simpàtica guia (mig espanyola mig alemanya) que ens ha explicat un munt de coses interessants. Tot i la llargada (i la patejada) els hi ha agradat molt als nens (i als adults, evidentment). La veritat és que ha estat un encert i la ciutat ens ha sorprès positivament.
