Després de la calor impressionant d’ahir, avui ens hem llevat amb un clima radicalment diferent. El cel estava completament ennuvolat, de fet ha havia una mica de boira, i els vidres de la furgo estaven mullats per la rosada. No feia fred, però tampoc calor. En tot cas, hem dormit fresquets i el dia anticipava ser molt més suportable que no pas ahir.
Només despertar-se, el Gerard li ha preguntat a la Beth què faríem, i ella, innocentment, li ha contestat que probablement fer paddle surf. Craso error! A partir d’aquell moment ha estat una matraca contínua “quan ho farem? quan ho farem? quan ho farem?”. Per desgràcia, la Jana era tot el contrari: “no no no no, no vull fer paddle surf!”.
El Gerard ha fet tot el possible per subornar-la (fins i tot li ha promès fer-li deu petons i deu abraçades!), però no hi havia manera. Al final hem agafat 3 taules (una l’he compartit jo amb la Jana), però ella ha durat 20 minuts i tota l’estona queixant-se que volia tornar. La llacuna és molt poc profunda, i no hi havia onades, però el fons estava ple d’algues i la Jana encara té de tant en tant aquelles manies de quan era petita.
De tota manera, l’activitat ha estat molt bé, i millor encara després quan ens hem quedat a dinar al mateix lloc (Escola de vela do lago), ja que ens ha recordat molt als llocs de buceig de Tailàndia, amb un ambient que dóna bon rotllo. La veritat és que hem estat de fàbula, ens hem sentit realment de vacances!
Com a anècdota, han trigat una mica a portar el menjar. La Beth i jo estàvem gaudint d’una birreta, el sol, la bona temperatura i les vistes al mar, però el Gerard tenia un forat a la panxa i no parava de remugar “on és el meu menjar? Aquest cuiner és molt lent!”. La Beth li ha dit “no t’estressis, que estàs de vacances”, i ell ha contestat “Jo estic de vacances, però el cuiner no!” XD
Després de dinar hem agafat la furgo per fer 15 minutets fins al poble d’Obidos. Es tracta d’un preciós poble medieval amb una gran muralla, que es pot recórrer sempre i quan no tinguis por a les alçades, ja que no té barana i el cert és que feia bastant de iuiu en alguns trams. De fet, la Beth i el Gerard han patit bastant, la Jana en canvi anava caminant per allà com si res, en això no és filla de sa mare!
Hem passejat durant un parell d’hores, el poble ens ha agradat molt, i després hem tornat cap a la furgo. Hem estat debatint sobre si tornar al llac a dormir o quedar-nos aquí (dura decisió, perquè realment el llac ens ha encantat), però finalment hem decidit quedar-nos aquí perquè hem pensat que si tornàvem allà a dormir probablement demà ens hi voldríem passar tot el dia, i ja no ens en queden gaires per visitar tot el que encara volem veure Lisboa i Sintra.
Avui ha estat un dia fantàstic!
