Avui ha estat un d’aquells dies als que al Sergi i a la Beth els passen coses… del Sergi i la Beth.

Des de l’any passat teníem pendent (marcat en vermell) visitar Sintra i els seus palaus, un must de qualsevol viatge a Lisboa. Sintra és una ciutat situada a uns 20km del càmping. Per anar-hi el més fàcil és agafar un Bolt, perquè allà aparcar és complicat… o com a mínim això semblava quan ho havia mirat per Internet. L’altre dia, venint d’Azenhas do Mar, vam passar per allà i vam trobar un parking ple d’autocaravanes. Quan aquest matí he anat agafar el Bolt he vist que costava 18€; en canvi, agafant-lo des d’allà només per pujar al Palacio da Pena (un dels dos llocs imprescindibles de Sintra) costava només 10€. 8€ d’estalvi, tu! Saps el que costa guanyar 8€??? Total, que he decidit agafar la furgo, que estava aquí al càmping perfectament aparcada, per estalviar-me els 8€ d’anada i tornada (spoiler: bad idea). Bé, a la Beth no li he venut així, li he dit que em semblava que seria més pràctic tenir allà la furgo per si se’ns feia l’hora de dinar i tal i qual, però reconec que el que realment volia era estalviar els 8€ per trajecte.

No serà una sorpresa saber que quan hem arribat a Sintra no hem trobat el parking de marres. Hem començat a fer voltes com un ventilador per uns carrerons estrets per on gairebé no passava la furgo, i fins i tot hem liat un pollastre descomunal en un lloc on no podia tirar endavant ni endarrere, tenia cotxes, motos i tuk-tuks bloquejats per tot arreu i jo allà enmig amb cara de “he sido yo?”. Al final un home ha agafat la batuta i ha començat a ajudar a l’inútil que havia ficat una furgoneta per un carrer on posava clarament que estava prohibit passar amb vehicles de més de 3500kg (però clar, la furgo pesa exactament 3500kg, qui hagués pensat que tindríem problemes?).

En aquest punt els 25 graus de temperatura ja em semblaven 40, i els putos 8€ que m’havia estalviat m’estaven coent a l’entrecuix. I quan la Beth ha començat a buscar parkings al Park4night i tots els comentaris eren “me han robado en la furgo y la policía dice que esto ocurre cada día” doncs pots comptar… Al final hem trobat un lloc, un descampat apartat del centre on hi havia 5 o 6 autocaravanes i que els comentaris dels últims 5 mesos eren bons (des de març ningú deia que li havien trencat els vidres de la furgo…). Com que reconèixer que l’he cagat no és un dels meus forts, he aparcat, he agafat la tablet i la Switch (just in case) i hem fet veure que no passava res i alabat sigui Déu.

Hem demanat un Bolt (que m’ha costat 11€, els 8€ d’estalvi ja eren 7€) i hem anat cap al Palacio da Pena, que está dalt de tot d’una muntanya, travessant tot el poble amb un trànsit caòtic i un embús monumental. Hem trigat gairebé una hora en fer un trajecte de 6km. Literalment hi havia gent caminant al nostre costat que anaven més ràpid que nosaltres. El conductor (un simpàtic indi del Punjab) ens anava preguntant si ja teníem els tickets del palau. Lo cualo? Si a nosaltres ens agrada improvitzar… Spoiler: quan hem arribat a dalt, eren ja les 12 passades i no hi havia entrades… fins a les 17h!

L’altra visita que teníem prevista és la Quinta da Regaleira. Segons el Maps teníem 40 minuts de camí fins allà, i hi havia entrades disponibles a les 13:30. Teníem una hora per fer un camí de 40 minuts. Amb dos nens ja agobiats després de 2 hores de furgo i cotxe. Què pot sortir malament? He comprat els tickets i vinga, palante. De fet, pabajo, perquè el camí (per sort) era tot baixada pel mig d’un bosc guapíssim. La veritat és que l’excursió era molt molt xula, si no haguéssim estat pressionats per l’hora (i per la Jana, que s’ha passat tota l’estona dient que anavem massa ràpid) ho haguéssim gaudit molt més.

Al final, una mica a l’sprint, hem aconseguit arribar a la Quinta da Regaleira… A les 13:29. Ens ha sobrat tot un minut! La visita ha estat espectacular, és un lloc impressionant, un complex amb jardins i un palau que justifiquen el viatge fins a Portugal. L’arquitectura dels edificis dels jardins és única, orgànica, una comunió amb la natura que recorda vagament a Gaudí. Una visita imprescindible. Hem tingut un moment gremlin que hem solucionat amb un parell de pomes administrades en el moment adient per via intravenosa, però a banda d’això ha estat tot perfecte. Per acabar-ho d’adobar, hem dinat al restaurant allà mateix, boníssim i a un preu raonable.

Havíem agafat les entrades pel Palacio da Pena a les 17:30, així que amb temps (ehem) ens hem posat en marxa. Les entrades incloïen (amb un suplement) el bus fins al palau des de l’entrada del parc. El problema és: on està l’entrada? La web no dóna informació clara (només que hi ha mitja hora caminant des de l’entrada fins al Palau i que si arribes tard, mala suerte). Hem preguntat a una dona que ens ha enviat a l’estació de tren a agafar el bus 434. L’estació estava a prendre per sac (mitja hora caminant, literalment), i just quan hem arribat marxava el bus. El següent, per sort, ha passat al cap de 15 minuts. Li ensenyo les entrades al conductor i em diu que nanai, que he de pagar el ticket. 4,55€ per barba!! 18€!!! I jo pensant que amb el Bolt ens hagués costat 9€ i a sobre ens hauríem estalviat la mitja hora de patejada… En fi, de perdidos al río, he pagat i vinga, a aguantar per segona vegada la cua inhumana i a sobre pensant que encara arribaríem tard (i llavors sí que m’agafa un patatús, que les entrades al palau m’havien costat 70€ tots 4). Al final hem arribat a les 17:20, buff, 10 minuts de marge.

Entrem per la porta i llavors hem entès el tema de la mitja hora… Resulta que el Palacio da Pena està dins del Parque da Pena, que al seu torn està dins d’un gran parc que és el que havíem baixat aquest matí. Així que la mitja hora no era la pujada (que nosaltres hem fet de baixada al matí) sinó el trajecte des de l’entrada del parc fins al palau. Elemental, querido Watson! A veure, són les 17:20, tenim les entrades a les 17:30 i mitja hora de pujada, Houston tenemos un problema! Per sort, just en aquell moment ha arribat un bus petitó petitó ple a vessar de gent. La gent ha baixat, és clar, però hi havia molts gent esperant per pujar. Al final (com sardines) hem aconseguit trobar lloc, i cap amunt. Un minut, dos minuts, tres minuts… A les 17:28 hem arribat a dalt. Salvats? No, res mai és tan fàcil a “Les aventures del Sergi i la Beth (c)”. El bus no s’atura a la porta del palau, encara falta un trosset de pujada. Corrent, arrossegant la Jana (que s’havia adormit i no entenia a què collons venia tanta pressa ara) hem arribat a la porta… i encara ens ha sobrat un minut!!! Tot un minut!!!

Després de l’aventura, he de dir que el lloc és fantàstic i que tot i que les entrades són una mica cares, s’ho valen. Ens ha encantat, tant l’interior com l’exterior del palau, les vistes i l’entorn. Val cada cèntim que pagues, realment (als nens també els ha encantat, no ha calgut arrossegar-los en cap moment, i tota l’estona han estat interessats). Se’ns ha fet l’hora del tancament (de fet, les nostres entrades eren les últimes del dia) i hem baixat passejant pel parc (que també és molt xulo) fins a la sortida. Allà hem demanat un Bolt fins al lloc on ens esperava la furgo. Tant la Beth com jo teníem el culet apretadet… fins al moment havia estat un bon dia (ple d’aventuretes i amb un parell de visites impressionants), però la sensació de que arribaríem i ens trobaríem els vidres de la furgo trencats estava allà (però ens havíem estalviat 8€, eh, V-U-I-T E-U-R-O-S). Al final, però, tot ha estat bé. La furgo estava sencera, els 8€ encara a la meva cartera i hem tingut un dia intens i memorable a parts iguals a Sintra.

Com sempre ens passa a Portugal, tenim la sensació que hem rascat la punta de l’iceberg i que Sintra té encara molt més per oferir; tot i que la majoria de la gent la visita en un dia des de Lisboa, crec que dos o tres dies serien millor, per passejar tranquil·lament pels boscos i els parcs, visitar el centre històric, entrar als museus i “quintas” (palaus) secundàries, etc. O sigui que ja tenim excusa pel proper viatge a Portugal!