Malgrat tot, hem passat una nit tranquil·la al càmping (perquè no dormíem als lavabos, evidentment).

Hem recollit les coses (tampoc és que volguéssim gaudir gaire de les instal·lacions) i hem enfilat cap a Silves, un petit poble que està a uns 30 minuts de Lagos. Teòricament feien una fira medieval, però quan hem arribat hem trobat castells que indicaven que havia estat la setmana passada. No sempre es pot estar de sort.

Fira no hi havia, però calor, a cabassos. Feia un sol de justícia i molta, moltíssima calor. El poble és cuquetó, amb un castell àrab molt ben conservat i un museu arqueològic que estava força bé (les visites eren molt barates). El problema era la calor, asfixiant. Malgrat tot, ens ha semblat una visita interessant per trencar amb tantes platges d’aquests últims dies. L’únic “però” (a banda de la temperatura) ha estat que hem perdut la Jana, i hores d’ara encara no l’hem trobat (ja està avisada la policia). És broma… però sí que hem tingut un moment complicat al castell quan ha desaparegut i l’hem estat buscant durant 5 minuts; al final l’hem trobat a l’altra punta, per sort tot ha quedat en un ensurt.

Desesperats per la calor hem anat a gaudir d’una bona ració d’aire condicionat a una hamburgueseria que hi havia al costat d’on havíem aparcat la furgo i que el Gerard s’ha empenyat en que era el lloc on havíem de dinar. La veritat és que això de viatjar amb nens, a l’hora de menjar, i al menys en el nostre cas, comença a ser una mica desesperant: o mengem a la furgo, o si anem fora no podem sortir del menjar ràpid. Sigui com sigui, l’aire condicionat del restaurant funcionava molt bé i ens ho hem pres amb la calma.

Després de dinar i de fer la compra al Lidl (al Gerard li encanta fer turisme de Lidls) hem fet un curt trajecte d’uns 20 minuts cap a la Praia das Fontainhas. Ens ha costat bastant arribar, per un camí sense asfaltar en el que fins i tot hem hagut de recular un bon tros ja que m’havia ficat per un lloc impracticable amb la furgo. Però finalment hem trobat un raconet, dalt d’un penya-segat i molt a prop del mar. La platja, petita i preciosa, és accessible per un curt camí de baixada no apte per a persones que no estiguin en una raonable forma física. A baix hem trobat una platja pràcticament deserta, a banda de nosaltres només hi havien 3 o 4 parelles (i hem arribat nosaltres amb els monstres fotent xivarri i arruinant-los tot l’encant…). Ningú s’ha queixat, però. La veritat és que el lloc és molt bonic (només fallava que hi ha algunes algues, tot i que no tant com a la platja d’ahir).

Hem tornat a la furgo quan ja es feia fosc. Molt a prop hi havia una altra furgoneta com la nostra, d’una parella alemanya amb un nen molt petit. El noi ha vingut i ens ha dit que un parell d’hores abans se’ls ha presentat un portuguès, molt emprenyat, fent fotos a les furgos i a les matrícules, i els hi ha dit que aquí no ens hi podem estar. Ells ja havien passat una nit, i al final han decidit marxar. Nosaltres, a l’hora que era, i tenint en compte que el camí no és gaire bo ja ni tan sols a ple dia, hem decidit quedar-nos. No em crec de cap manera que es presenti la policia aquí de matinada, hi ha algunes altres furgos als voltants i probablement l’home és un veí al qual li emprenya trobar turistes al costat de casa seva. Però també cal tenir present que nosaltres no deixem brossa (ni un paper a terra), mentre que alguns que venen en cotxe i marxen al vespre són uns porcs i deixen burilles i kleenex per tot arreu. A Praia do Amado ja ens vam arriscar i no vam tenir problemes (i va ser un dels millors llocs als que hem estat, i no només comptant aquest viatge), així que esperem que aquesta nit també ens surti bé.