Ens hem llevat que plovia i ens hem dirigit cap a L’Espluga de Francolí, on hem visitat les coves, que són una visita molt molt recomanable. Van estar habitades a la prehistòria i l’any 2019 van trobar gravats rupestres. L’interior està molt ben museïtzat, amb audiovisuals molt currats, figures d’homo sàpiens que serveixen al guia per explicar d’una manera molt amena com vivien i tot tipus de curiositats. La visita dura una hora i quart i la veritat és que se’ns ha passat en una bufada, súper interessant. Per una propera vegada deixem la visita per a famílies aventureres, en la qual et poses un neoprè i recorres la cova per dins del riu subterrani que l’ha format. Com a curiositat, “espluga” significa “cova”, així que hem visitat avui “la cova de la cova” 😉
Després hem fet un taller de pintures rupestres, que no estava malament del tot però que ni de bon tros era tan recomanable (a més, la senyora que ho dirigia no ens sabia gaire i era una mica ehem estúpida de vegades). Havia de durar una hora i mitja i ha durat 45 minuts, però la veritat és que no ens ha fet gaire pena…
A tot això ja era hora de dinar. Aquest matí he vist el menú del restaurant de Tarrés (el Sindicat, es diu). És l’únic del poble, la qual cosa tampoc és tan estranya tenint en compte que només són 100 habitants. En tot cas, el menú m’ha semblat interessant i bé de preu, i com que a més l’àrea d’autocaravanes ens ha semblat fantàstica, hem decidit de fer despesa al poble com a agraïment.
El Gerard pensa que aquesta ha estat la millor decisió de la nostra vida.
Nosaltres no diríem tant, però sí que ha estat la millor d’aquest viatge 😉
Quan hem arribat plovia amb força. La noia que ens ha atès ens ha dit que sense reserva no tenia lloc, que el cap de setmana normalment ho tenen ple, però que ho miraria. Al cap d’un moment ha vingut un company seu (l’amo, suposem) que estava sincerament compungit per no poder-nos donar de menjar. Ens ha dit que potser podíem esperar-nos mitja hora o tres quarts, però que li sabia molt de greu. Entre que plovia i que a l’entrada del restaurant tenen un raconet guapíssim amb un sofà, una tauleta, un munt de llibres (de nens i d’adults) i molts jocs -i que tampoc era gaire tard- hem decidit d’esperar. Hem estat llegint, jugant i prenent una cervesa i la veritat és que no se’ns ha fet pesat (a última hora cal reconèixer que el Gerard ja tenia un forat a la panxa i estava començant a semblar l’ase d’Shrek).
En tot cas, ens hem salvat a temps perquè ha vingut la noia i ens ha acompanyat dins. “Us ho explico bé”, ens diu. Doncs resulta que és un menjador petitó (unes 9 taules) i fan buffet lliure. Però un bufet d’una qualitat màxima, gairebé tot producte de proximitat i casolà. Embotits, formatges, verdures rostides, sopa amb carn d’olla, arròs, canelons, croquetes casolanes, … Tot boníssim. I uns postres… uns pastissos casolans que estaven tots per llepar-se els dits (el de romaní era una delicatessen). El Gerard li ha dit a la cambrera que era el millor dia de la seva vida, i ella s’ha emocionat i li ha dit que li diria tot seguit a la cuinera, que amb aquell comentari compensava tot l’estrès del dia.
No només hem menjat de fàbula (i no estava gens malament de preu: 20€ els adults i 14€ els nens, una ganga tenint en compte el que hem menjat), sinó que a sobre l’ambient era tranquil i relaxat, el raconet familiar on hem esperat -abans i després de dinar, que ens hi hem passat mitja tarda- era de 10 i, encara més, el tracte que hem tingut ha estat de sentir-se uns privilegiats, com si fossim amics de tota la vida. Crec que no he tingut mai una sensació com la d’avui a cap restaurant, ha estat completament inesperat i ens ha semblat una experiència fabulosa en tots els aspectes. Aquesta és la gràcia de viatjar improvitzant: quan menys t’ho esperes és quan més gaudeixes.
Cap a les 17h hem sortit a fer un volt pel poble. Plovia a bots i barrals; hauríem d’estar contents per la sequera, però amb aquesta setmana, amb la catàstrofe impressionant de València, la veritat és que feia una mica de mal rotllo. En tot cas, el poble és minúscul però molt bonic (i ja es veu que hi ha bastants racons per fer senderisme i BTT aquí mateix). Entre l’àrea d’autocaravanes (un 10), el restaurant (un altre 10) i el poble i l’entorn (un 9), estem segurs que tornarem, i més aviat que tard.
