El Gerard ja ha fet 2 anys!! Com sempre, ens sorprèn lo ràpid que creix. 

El seu vocabulari s’està ampliant moltíssim. I també ja comença a fer frases. Ja comença a posar l’article davant de la paraula. Ja controla perfectament tots els colors i fins i tot sap diferenciar el masculí del femení (vermell, però la moto és vermella ?). 

Cada cop té més mobilitat, ara ja fa temps que corria perfectament, de fet casi que podem dir que no camina, sempre va corrent a tot arreu ? Però ara també està aprenent a saltar. Agafa impuls, s’ajup una mica i cap amunt i fa un saltironet. Li encanta saltar. De vegades va corrents fent saltironets. I també s’agafa amb les dos mans a alguna cosa per donar-se impuls i poder saltar millor i més amunt. Així com també ens ho demana: saltar! Amb un somriure a la cara ? Qualsevol forma de saltar li està bé. Que el fem saltar un de nosaltres (sobretot son pare que el fa anar ben amunt), que el fem saltar entre els dos agafant-li les mans mentre caminem. O encara millor, si el portem a un Castell infable, això ja és el top. Abans no podia casi bellugar-se allà dins, tot i que li agradava, però ara ja comença a poder i encara li agrada més. Tot i que encara ha de buscar un racó tranquil per sobreviure allà dins perquè hi ha nens que encara salten i van molt més ràpid que ell ?

I no ens podem oblidar la bici! Segueix amb la seva autèntica obsessió per les bicis. Tant és així que per l’aniversari li han regalat una bici. Quan va veure la caixa no s’ho acabava de creure. Però quan va  sortir de la caixa, es va ficar les mans al cap, emocionadíssim!!  I és impressionant veure com la fa anar! Al cap de mitja hora ja la tenia controlada, i al dia següent ja aixecava els peus del terra mentre movia el manillar per donar-li més emoció. Va super content a tot arreu amb la seva bici i el seu casc. La controla, l’aparca i, com sempre, ho vol fer tot ell. Si troba una baixada forta, controla frenant amb els peus. Si és molt​ forta doncs baixa per anar al costat de la bici (però no li agafis tu la bici, no!). Si anem amb cotxe, la vol posar ell al maleter. I si troba unes escales, doncs baixa de la bici i les vol baixar i pujar amb la bici al costat. Això ja és lo més xungo, perquè ara ja controla el baixar i pujar escales, arrepenja una mà a la paret i ho fa de peu, ben recte i amb compte, però clar, amb una bici no és el mateix…i com ho vol fer tot sol, doncs vinga a intentar aconsseguir que es deixi ajudar. Ell mentre s’intenta deslliurar de la teva mà com sigui i va cridant:

nooooo, tu!!!

El “tu”, vol dir ell clar, vaja, que ho vol fer ell sol i  i això és un constant actualment al nostre dia a dia. Així que no queda un altre que… paciència ?

També ha evolucionat amb els jocs. Té moltíssima habilitat encaixant peces. Fa puzzles com si rés. Aquests encaixables de fusta li són tan fàcils que em sembla que ja ha passat pantalla i últimament ja no hi juga ? Però també ha après a unir coses més complicades i que li agraden més: com les vies del tren. Ara és el joc del moment, cada dia montem i desmonten circuits de tren, però també li agrada perquè és un joc que pot compartir amb nosaltres:

Papa seu, mama seu, tieta seu

Sempre crida a algún perquè s’assegui a prop seu a jugar amb ell. Abans del tren era la plastilina, abans pintar, abans els puzzles, jeje, ja veurem que vindrà després ?

També ara ja comença a jugar amb els nens de la seva edat. Fa molta gràcia perquè fins ara jugava amb els més grans però amb els de la seva edat s’ignoraven bastant. Juguen, bàsicament a perseguir-se (sobretot si és amb moto) i al joc de la reina (un fa una cosa i l’altre l’imita: saltar, ajupir-se, …). És molt divertit i fa molta gràcia perquè ja comencen a parlar entre ells i tot, i es fan un tip de riure!  ?