Ja feia un parell de mesos que el Gerard utilitzava la gibrella a l’Espurna, però a casa, després d’haver-ho demanat espontàniament feia mesos, li havia perdut l’afició i no s’hi volia posar quan li preguntaves.
La Sandra (la mestra de l’Espurna) ens deia que ho portava molt bé i que aviat arribaria el moment de treure-li el bolquer. Nosaltres pensàvem que encara teníem un any de marge abans d’entrar al cole i amb la Jana tampoc no teníem pressa. Però aquests últims dies a l’Espurna ja no li estaven posant el bolquer, fins que un bon dia vaig arribar al recollir-lo i ja no en portava ? quina gràcia de cop i volta notar el seu culet sense bolquer ?
Doncs apa, ja ens havíen marcat el moment, tocava treure-li ? el problema realment el vam trobar amb la primera caca. Érem a casa la Noa, estava molt distret jugant amb la Laia i no va voler anar al lavabo i…caca a sobre…vam fer un bon merder literalment i jo no sabia ni com començar-lo a netejar. A ell pobret li va saber greu i després d’això passava i una mala estona cada vegada que notava caca. El pipi el tenia super controlat. El posaves al lavabo apretava una mica i….shhh…ja sortia el pipi ? però la caca és més complicat. Quan li semblava que tenia caca ens demanava d’anar a la gibrella cada 10 minuts i al final eren pets. I quan la caca arribava finalment l’enganxava per sorpresa i ja la tenia a sobre i aleshores començava a ploriquejar i s’ho passava malament mentre el netejaves.
Així que quan la Sandra ens va pressionar una mica perquè li treiessim, era un cap de setmana que marxàvem a Cadaqués, i ho vam intentar, però després d’uns quants accidents, vam decidir fer una opció intermitja que ens va funcionar força bé. Amb el bolquer posat, fer com si no el portés i intentar que quedés sec, però així el teníem com a xarxa de seguretat i per la seva tranquilitat i la nostra ? La nostra sorpresa va ser anar comprovant que realment sempre quedava sec i el podíem reutilitzar ???
Després d’una setmana sencera de fer això, la setmana següent ja vam decidir que no calia posar-li i la veritat és que ja ho tenia súper controlat i els accidents eren molt estranys. Alguna vegada deia ‘pipi!!’ i veies que tenia una mica mullat, però quan arribaves a l’arbre més proper, veies que realment l’havia parat al donar-se compte i aleshores el treia tot. També durant un parell de setmanes, vam estar utilitzant una gibrella/reductor que ens enduiem a tot arreu i que servia tant per fer pipi al carrer com en un vàter públic, però un bon dia el Sergi li va ensenyar a fer un pipí de peu a la platja i li va fer tanta gràcia que després d’això ja sempre ha volgut fer pipis de peu ?