Fins ara la Jana havia sigut tant sana i forta com un roure com el Gerard, però només fins ara. Aquest cap de setmana va tenir febre i al tornar dilluns ja tenia una bona tos. El Gerard també tenia tos, així que vaig fer un pack i els vaig portar al metge a tots dos. El diagnòstic va ser el mateix pels dos: bronquitis. Però així com el Gerard només tenia una mica de tos i prou. La tos de la Jana no la deixava dormir i estava aixafada i plorosa tant de dia com de nit ? I clar, de dia encara, però de nit es feia molt difícil. Per primera vegada tocava dormir-la en braços (fins ara ho havia fet al pit), i ni així, quan s’estava quedant dormida atac de tos i torna a començar ?

No m’hagués pensat mai que la bronquitis seria tan fotuda, al final van ser 10 dies, però entremig semblava que s’ofegava i els últims dies va tornar a agafar febre i aleshores vomitava tot el que menjava…sort que tenia reserves perquè es va aprimar i tot. Unes quantes visites al metge i al final amb l’antibiòtic és quan realment es va curar. Quina alegria tornar a recuperar la meva nena sana i sempre de bon humor per fí!!! ?

Quina sort hem tingut de que el Gerard sigui tan sa!! I esperem que la Jana ho torni a ser tal i com ho havia estat fins ara.

Lo de la regla sembla que devia ser per afegir més llenya al foc perquè al final només va ser una petita regla, així com un avís d’un dia i després va marxar com havia vingut.