El Gerard es fa gran i de vegades surt amb coses que fins fa poc no hauríem ni imaginat. Abans el teníem sempre enganxat als talons, però ara li agrada cada cop més anar per lliure, també dins de casa. Tot i així sembla que no li pot passar rés perquè sempre ens estem controlant mútuament.

Doncs aquest dia es va despertar que volia al papa i no hi era. Havien vingut la iaia i la tieta a dinar, però el papa seguia treballant. Doncs ell volia al papa i no volia ningú més, i es va agobiar…per això quan ja se li havia passat una mica i es va tancar dins el lavabo no li vaig donar importància, vaig pensar, vol tenir el seu espai. Total, jo estava just darrere la porta.i aquesta porta va molt dura i costa tancar-la i m’anava dient “no puc” i jo l’ajudava a tancar-la i al cap d’una estona la tornava a obrir i la volia tornar a tancar i així una estona. Fins que de cop, la vaig voler obrir i no vaig poder i vaig tenir una il·luminació ¡ha girat el baldó! ? No havia contemplat aquesta possibilitat, simplement no m’havia passat pel cas que ho pogués fer. Per ell cap problema perquè ho havia fet jugant… així que d’entrada vaig seguir-li el joc…mentre intentava que tornés a girar el baldó i ell ho provava… però no podia. Sense deixar de jugar amb ell vaig anar a buscar el tornavís per desmontar el pany. Li deia “no hi és el Gerard?”

Ma mare i la Laura encara hi eren, però no sabien què fer, així que es van ocupar de la Jana. Quan vaig desmontar el pany, vaig veure el que ja em temia…que tot i així la porta no s’obria. I el Gerard ja començava a estar aburrit del joc i em deia que volia sortir ??

Vaig trucar a l’avi Antoni i per sort estava a casa! Va venir en un moment (que a mi se’m va fer etern és clar). Va acabar de desmontar el pany i efectivament no s’obria, el baldó anava per independent i el Gerard no podia obrir-lo!!! Així que ràpidament li va dir, no et preocupis Gerard, encara que haguem de trencar la porta et treurem d’aquí…i així va ser. Pobret, quan va sentir el soroll del taladro ja sí que va començar a plorar. Jo pensava, el treurem, però a veure si li quedarà un trauma…ni de conya! A la tarda quan veia el forat ja li explicava a son pare:

Això ho ha fet el Toni

Així que per sort ha quedat en una història per explicar, això sí, sort que l’avi era a prop!