I ja té 10 mesos!! Ens està passant molt ràpid!
Aquest cop també he consultat l’entrada del Gerard dels 10 mesos abans d’escriure la de la Jana. I fa una gràcia veure que evolucionen de forma tan similar! ?
De fet, les úniques diferències són que la Jana ja fa 2 mesos que aplaudeix i el Gerard començava a fer-ho ara. I per contra el Gerard menjava més sol amb les mans i a la Jana li agrada més que li donem el menjar nosaltres. Creiem que el fet que ella hagi començat a anar abans a l’Espurna també hi té a veure. Però estem contents perquè ella s’hi ha adaptat i hi està molt bé allà ?
La Jana ja vol estar molts cops de peu, i està tan bé de peu com asseguda. Comença a aguantar molt bé l’equilibri mentre la tens agafada i vol tenir les mans lliures per poder jugar i tocar coses.
També sorprèn molt tot el que arriba a menjar. Ja l’hem de començar a tenir en compte quan posem els plats, perquè si comparteix el meu, pot ser que em faci passar gana ?? I quan acaba amb el plat, tampoc pateixis, no, que també li queda un foradet pel postre ?
O sigui que podem dir que és una sort que els nostres dos nens mengen molt bé ?
Ara, el que portem pitjor és el tema del dormir. Segueix demanant el pit per adormir-se, però ara ja no s’hi adorm profundament, així que quan el deixa, la majoria dels cops es queda una mica desperta, tot i que amb son, i aleshores demana braços per adormir-se del tot, perquè si la deixes a la cuna es gira cap amunt i a plorar ??
Així que toca adormir-la a braços. Volem intentar posar-li la pipa, però ella no la vol ni veure quan té son, i acostumar-la a la nit es fa difícil perquè el que vols és anar a dormir i no barallar-t’hi. A més, ho posa difícil perquè de vegades no vol ni braços i el problema amb la Jana (que no teníem ni de conya amb el Gerard) és que és capaç de desvetllar-se i aleshores ja sí que no pot dormir. I si passa això, quan et canses de sentir-la intentar dormir-se sense poder, toca posar-s’hi a jugar durant una hora fins que li torna a agafar la son. Per sort no passa molt, però això encara és més motiu per no voler jugar a donar-li la pipa, per si després toca jugar de veritat ?
Per la resta, de dia, segueix sent un solet. Sempre rient, sempre tranquila i amb bon caràcter. Mirant-ho tot i descobrint el món. Cada dia més activa, cada dia xerrant i rient més. I tot i que li agrada fer soroll, tirar les coses a terra i també mirar la tele amb son germà, la seva millor joguina i el que més la fa riure, segueix sent, com sempre, el Gerard ?