La Jana està creixent per moments i no només de tamany. Li han crescut els cabells i això també la fa semblar més gran. A més, cada cop camina millor i sabem que no trigarà gaire a deixar-se anar.

També notem que cada cop ens entén més i interactua més amb nosaltres. Ara ja sap perfectament que vol dir adéu i quan sent la paraula comença a dir adéu amb el braç. També ho fa efusivament quan veu algú conegut per saludar-lo.

Va començar que només deia 3 paraules: mama, papa i Gerard. Sí, Gerard ha sigut una de les seves primeres paraules clar. I és que l’utilitza molt sovint per cridar a son germà ‘eaaat’ O alguna cosa així. I és que clar, no vam triar un nom gaire fàcil de pronunciar. De fet el que per la Jana ha sigut una de les seves primeres paraules, pel Gerard va ser de les últimes, jeje ??

I ara ja comença a ampliar el seu vocabulari. Diu: hola! Més (per demanar més menjar). Té (quan ens vol donar alguna cosa. I fins i tot ‘tat’ (quan treu el cap darrere d’alguna tela o barret que s’hagués amagat ?).

Pel tema de dormir, millor no faré masses comentaris per si de cas. Últimament es desperta bastant però com a mínim sembla que ja no es desvetlla (tocarem fusta). Li dono el pit i es torna a dormir.

I per menjar ens fa gràcia perquè menja bé, però nosaltres veníem del Gerard que amb 8 mesos ja menjava tot el que li posessis davant i tot sol. I la Jana no és el mateix. Com diu el Sergi, la Jana és més “senyoreta”. Ella tria el menjar. I si una cosa no li fa el pes, doncs no es digna ni a obrir la boca. També triga una mica a evaluar l’oferta i començar a obrir la boca per demanar la seva millor opció. I si li intentes posar el que no vol o alguna cosa abans de temps pot ser que fins i tot s’enfadi. A més, una cosa molt curiosa, és que a no ser que el que tingui davant ho tingui molt clar, que aleshores s’ho agafa tota sola ràpidament (bàsicament pa o patates fregides). La resta ho demana o fins i tot ho agafa i m’ho posa a la meva mà perquè jo li posi a la boca (en comptes de posar-s’ho directament ella). Això, molt senyoreta ?

També és curiós les seves preferències de menjar. Tenim la sensació que ha agafat una mica els gens de l’avi patern, perquè bàsicament li tira la carn o, fins i tot, les coses que s’han d’escurar ?