El Gerard s’ha despertat i el primer que dit és: avui anem a Itàlia? ?

Sí! Avui anem a Itàlia!

El viatge amb l’avió ha anat molt bé, la Jana ha estat molt bé i el Gerard estava super interessat mirant al seu costat i preguntant perquè servia tot.

Al arribar hem pogut comprovar que les lleis italianes són més flexibles en quant a transport. El taxista ja ha dit que avui era un dia “especial” i que no hi havia preu fix per anar de l’aeroport al centre de la ciutat, però de què no portava cadiretes pels nens no ha dit rés de rés. Pel camí ens hem anat creuant amb tot de motos que les portava gent sense casc, mentre el nostre conductor anava escrivint vés a saber qué i consultant l’adreça que li havien donat amb el mòbil, alhora que conduïa i es saltava un semàfor en vermell sense immutar-se. Sort que finalment ens ha portat sans i estalvis a lloc ?

Ara ja estem instal·lats a Nàpols. Estem a un apartament que està molt bé i té de tot. I el Gerard m’ha recordat a la meva mare, super content, jugant a les casetes ?? Ha començat a obrir tots els armaris i a analitzar-ho tot. Aquí hi ha ganivets per mi. I per què no hi ha menjar a la nevera? Mira mama, no hi ha gots de plàstic per la Jana. Mira una pica per mi (senyalant el bidet) i una pica per vosaltres. Mira mama, per ajudar-te a fer l’arròs ??

I la Jana només arribar ha trobat unes sabatetes de porcellana, li han encantat i ja no les ha deixat anar, amb la devoció que té per les sabates ? només espero que no es trenquin ?

Ara ens posem a dormir, a veure q tal dormen ?