La Jana ja té un any i mig i que ràpid ha passat! Casi ni ens hem adonat. El que més em va sorprendre és que un dia li vaig mirar la boca i no només tenia dents, sinó també queixals. I em vaig adonar que s’havia fet gran de cop. I és que, de cop i volta ja puja i baixa escales. No només camina sinó que també corre. I ja no només ens entén sinó que també comença a comunicar-se.

Cada dia diu més i més paraules. Ha passat del seu vocabulari inicial de mama, papa i Gerard a moltes més. Tot i que de vegades quan veu alguna cosa molt interessant encara fa simplement “oh!”, ara també hi fica més èmfasi com “alaaa”.

Si els interessos del Gerard anaven per les rodes i les pilotes, la Jana ens ha sorprès amb un interès completament diferent. A ella la tornen boja, sobretot, les sabates. Amb un any i mig ja se les sap treure i posar (el Gerard tot just n’ha après ara), però és que ella s’hi passa estona i estona. Si la poses davant d’un parell de sabates, ja tens nena distreta per estona. I si hi ha més sabates i no són seves, encara millor. El millor dels seus peus petitons és que totes les sabates li caben, les del Gerard, les de la mama i, fins i tot, les del papa ?

Però no només li agraden les sabates, també li agraden els barrets. Qualsevol persona que veu, real o pintada, amb un barret, ho assenyala tocant-se ella mateixa al cap i dient alguna cosa similar a barret ?

I les motxilles també li encanten, quan en veu es toca els hombros per assenyalar-ho. De fet, cada vegada que la vaig a recollir a l’Espurna, després de somriure’m el primer que fa és anar corrent al penja-robes per agafar la seva motxilla i em demana que li posi a l’esquena ?

I ara ja fins i tot les samarretes i/o vestits, quan en veu alguna que li crida l’atenció es toca el pit assenyalant la seva.

Vaja que quan el Gerard era petit vam pensar que sense nosaltres fer-hi res, era nen de: motos, cotxes i rodes. Doncs la Jana, sense fer-hi nosaltres rés ens ha sortit nena de: sabates, barrets, motxilles i vestits. D’alguna cosa deuen venir els tòpics, jeje. Res a veure amb la socialització que jo havia estudiat.
Ara que, evidentment la Jana també juga amb les joguines del Gerard i ja comença a ser una gran companya de jocs, de pilota, de motos, del banc de treball, del parking, …

Ara que al joc que se’ns dubte més li agrada jugar amb ell, és a córrer i a amagar-se ☺️

La Jana segueix sent la nena riallera i simpàtica de sempre, però ara que es fa més gran ja començant a marcar caràcter que demostra totalment quan li prens una cosa que vol, no deixa lloc a dubtes, jeje.

També quan es vol adormir i no pot. Amb el Sergi fem broma que és com un Gremlin quan el mullen després de mitjanit. Ella té molt d’aguante, però quan ja no pot més, de cop i volta és fica una fera i ja no hi ha forma de parar-ho. Amb mi sempre s’ha adormit amb les pit, aleshores comença a buscar i si no ho aconsegueix apareix el “Mr. Hide”! El mateix passa amb els despertars de la nit, sort que no es desperta excessivament sovint, perquè té una son molt lleugera i un despertar molt ràpid i quan ho fa, moltes més vegades que plorant me la trobo asseguda i dient “mama” o “aigua” (llàstima que realment no vol “aigua” ?). I si no s’adorm ràpidament aleshores és capaç de desvetllar-se i estar desperta per una hora intentant adormir-se, no seria tan dolent sinó necessités la meva ajuda per fer-ho ?