Fins ara sempre les feiem al cotxet, perquè havíem de remenar cada poc temps que es despertava. I diguéssim que no era una petita remenada sinó tirar tot lo que donessin els teus braços més lluny de tu per tornar a recular. Aquest moviment era impensable fer-lo amb la cuna, com ho era marxar sense tornar en un quart d’hora que ja estaria despert.
Ara que ja coneix la posició de dormir i cada cop agafa el son millor he fet un intent convençut i voilà, ha funcionat. Amb la pipa i en comptes de llençolet (no ens fa gràcia que es pogués embolicar) un doudou en forma de conillet. I ala, de costadet i a anar-li apretant el culet de forma que vibri contra el matalàs fins que s’adorm. Que realment no triga gaire! És maquíssim com dorm i agafa el doudou.