Ahir vam anar a dormir sense tenir clar si avui podríem anar a Phuket o bé ens hauríem de quedar a viure com a captaires a les illes Phi Phi.

Ens hem llevat, hem esmorzat i hem fet el checkout, recuperant 2000 valuosos bahts. Primer objectiu ok.

A continuació hem anat a comprar els bitllets del ferry a la primera “agència de viatges” que hem trobat (ni ha com 200 a tota la illa). 350 bahts x 3 (els nens no paguen). Segon objectiu també acomplert.

Tot seguit, ens hem dirigit al port, carregats com a burros, això sí. Hem arribat amb una mica de temps i hem pujat de seguida al ferry. Ah! I feia bon temps, una mica ennuvolat però molta calor (millor que l’aiguat del primer dia, així el mar estarà tranquil!).

Un cop dins del vaixell, ens hem enrecordat que els tailandesos són uns mega exagerats amb l’aire condicionat. Allò era un congelador! Al viatge d’anada ja era una passada, però en aquest ferry era encara més exagerat: els passatgers amb forro polar i tapats amb mantes fins a la barbeta (i no exagero!). Nosaltres ens hem assegut a primera fila; just davant hi havia la porta per entrar a la zona de primera classe (on només hi havia un home). Doncs cada vegada que obria la porta, un fred polar entrava a la zona principal. Era com si estiguéssim al Pol Nord, a 10 sota zero, i de cop i volta vingués una corrent d’aire de -20 graus! La veritat és que no sé a quina temperatura estava l’aire, però segur que a menys de 15 graus, era una autèntica exageració. Però és que el més flipant és que he sortit a fora i he passat per davant de la cabina del capità (i timoner, aquí només hi havia un home pilotant el vaixell, si s’arriba a indisposar potser esperen que un dels passatgers agafi el timó). Bé, doncs el capità, un home d’uns 60 anys, estava assegut al timó tapat amb una manta!

He intentat sortir a fora amb els nens vàries vegades, però per algun motiu que no acabo d’entendre ells volien ser dins del congelador. Quan he començat a perdre la sensibilitat als dits dels peus, he arrossegat a la Jana cap a dalt. S’estava de conya, el cel estava ennuvolat, feia calor però corria una meravellosa brisa marina, i hi havia lloc per seure tranquil·lament. La Jana ha començat a queixar-se perquè volia baixar, així que he utilitzat ma meva arma més potent, aquella que guardo només per situacions desesperades: tinc baixada “Frozen” al mòbil 😉

Allà als meus braços, amb el soroll del vaixell, la brisa marina i l’Elsa cantant, la Jana ha durat tres minuts, s’ha col·locat bé i s’ha posat a dormir. He passat uns últims 45 minuts dd viatge de conya. (Mentrestant els altres convertint-se paulatinament en gelats amb potes allà baix, però no podia avisar-los tenint la Jana al damunt). Al final han vingut… quan quedaven 5 minuts per arribar 😉

A l’arribar al port hem tornat a veure com de fàcil és viatjar per Tailàndia. Els preus dels taxis estaven marcats segons la zona a la que vas, així que no cal barallar-se amb ningú. Abans havia buscat el preu del trajecte fet amb Grab i em sortia per 360, i el taxi valia 400, així que el preu era ben just.

No havíem reservat l’hotel, però sí que n’havíem triat un ahir mirant a través de Booking. Sorprenentment, aquest viatge ens ha passat ja 3 vegades que em dóna un millor preu Booking que preguntant directament a l’hotel (la qual cosa no sembla lògica, perquè l’hotel s’estalvia la comissió). Els he hagut de mostrar la pàgina de Booking amb el preu perquè me l’igualessin (avui li han fet una foto i tot al meu mòbil amb el preu, suposo que per justificar-se davant del manager de l’hotel). I revisant el nostre blog, vam veure que ja ens va passar el mateix fa 6 anys. Curiós, si més no.

L’hotel ha estat un triomf. Ahir vam estar donant-li voltes si anàvem a un resort pijo per quedar-nos els dos dies (una nit), total ja estem cansats de platja, però al final ens vam decidir per agafar un hotel a Phuket ciutat, que té un centre històric que està bé. Consell: per buscar hotel el millor és utilitzar els filtres de Booking (piscina i nota dels comentaris superior a 8) i utilitzar l’eina del mapa. Així pots veure ràpidament el preu dels allotjaments i el lloc on estan situats (i per la nota ja saps que estan bé).

Total, que aquest hotel és una passada, ple de detalls (fruita i ampolles d’aigua gratuïtes tot el dia, piscina 24 hores, gimnàs, zona de coworking, una banyera a la terrasseta de cada habitació, …), tot per 30€ la nit (habitació doble amb esmorzar). A més està decorat amb molta gràcia, molt modern. Es diu “Blu Monkey Hub”. És l’hotel amb la millor relació qualitat-preu del viatge (i possiblement, de tots els viatges que hem fet).

El primer que han fet els nens és omplir la banyera 🙂 I quan s’han cansat, la Laura ha estat jugant amb ells al llit, se li ha descontrolat una mica la cosa i al final ha demanat ajuda perquè estaven a punt d’acabar amb ella 😉

Hem anat a dinar a una hamburgueseria molt xula (estil vintage, molt agradable i bé de preu) i després hem anat a visitar l’Old Town (que està a tres minuts caminant). Ens ha agradat molt, té un estil colonial, completament diferent de la resta de Tailàndia. Hem estat passejant una bona estona, i de tornada a l’hotel hem trobat un parc (amb gronxadors i tobogans!). Pensàvem que els nens s’emocionarien més, han estat una estona jugant però al final els hi ha tirat més la idea d’anar a la piscina.

Ens hi hem estat en remull fins que s’ha fet de nit. Aquí s’han acabat les meves vacances durant una estona (m’han avisat que tenia tots els aeroports d’Argentina aturats i he hagut de posar-me el tratge de bomber per arreglar-ho). No està malament, he estat 12 dies sense tocar el portàtil, sincerament pensava que l’hauria hagut d’utilitzar abans…

Mentre jo arreglava el pollo, la Laura i la Jana han aprofitat la banyera, i la Beth i el Gerard han anat a jugar amb un MAC que hi ha a la zona de coworking. Ja he dit que l’hotel és una passada?

Hem sortit a buscar un lloc per sopar; resulta que aquesta ciutat no és gaire turística i a les 21h ja estava tot tancat! Per sort, hem trobat un centre comercial on també estaven tancant tots els locals (i ningú parlava anglès, és la primera vegada al viatge que hem tingut seriosos problemes per comunicar-nos). Per sort, hi havia una cerveseria amb música en directe, hem sopat de conya (això sí, el sopar més car del que portem de viatge: 1500 bahts, uns 45€).

Just quan acabàvem (els nens estaven morts i volien tornar desesperadament a l’hotel) ha començat a diluviar. Hem acabat una mica xops!

Comparat amb els dies precedents, avui no ha passat res destacable 😉

Demà ja és el nostre últim dia a Tailàndia, sniff! I ens espera un viatge “divertit”: el vol surt a les 0:10 i arriba a Dubai 6 hores més tard, a les 3 de la matinada hora local! I a Dubai, a les 3 de la matinada, la temperatura és de 38 graus! De fet, fa tanta calor que els hotels tenen la piscina interior (com a Alemanya, però per motius completament oposats). No sé què em diu que ens passarem 3 dies sense sortir de l’hotel 😉