15 setmanes. Tota la primavera. Aquest ha estat el temps que ens ha durat el confinament, amb diferents graus d’intensitat.
D’encà que el 13 de març es van suspendre les classes i tot just una setmana més tard la Jana i, l’endemà, jo, vam començar a tenir símptomes de la Covid-19, la nostra vida (com la de la resta de la humanitat, de manera literal) ha estat força estranya. Però especialment el mes de juny ha estat difícil, amb la desescalada que ha portat una certa normalitat però que, en el meu cas, i degut als positius en PCR, havia continuat ancorada al confinament.
Pet sort no hi ha mal que cent anys duri, i finalment aquesta setmana hem retrobat la llibertat! I hem aprofitat per fer excursions de proximitat per la muntanya (Torrelles i La Rierada) i també per retrobar-nos amb els amics a Gargallà.
