La nostra idea inicial era llevar-nos d’hora per anar aviat al Cañón de Añisclo, que està a una hora de distància aproximadament, però sembla que hem trobat “la horma de nuestro zapato” ja que el Ramón i la Sara són encara més lents que nosaltres a l’hora de posar-se en marxa 😉 Només cal dir que havíem de deixar el càmping a les 12 i vam sortir a les 13h…
Vam parar a comprar en un supermercat d’una àrea de servei (el més caòtic que he vist, per dir que la Coca Cola estava en un passadís, la Fanta en un altre i la Tònica en un tercer…) i vam dinar allà mateix (primer dinar de restaurant de les vacances!).
La carretera del Cañón de Añisclo és la més espectacular (i arriscada) que he vist mai. És un congost, la carretera (per sort, de sentit únic) és molt estreta, penjada al costat del precipici i amb uns sortints al sostre que passaven a un pam d’alçada de la caravana. I evidentment molt revoltada. Si l’amo de l’autocaravana ens hagués vist passar per aquí li hagués agafat un infart! Cal tenir força sang freda per conduir una caravana per aquí, però val la pena, realment. La Jana s’ho va perdre (anava dormint) però el Gerard el vam pujar al seient del davant amb la Beth i ho va veure en primera fila!
En mitja horeta arribes a un parking des del qual vam fer una excursió espectacular d’unes tres hores, passant per una gorja, un pont medieval que quan miraves avall se t’aturava la respiració, baixant després al riu per mullar els peus, i pujant després novament per un camí enmig d’un bosc digne de El Senyor dels Anells.
El guarda forestal (que parlava català perfectament i al qual el Gerard l’hi va fotre un rotllo de mitja hora) ens va recomanar un lloc idíl·lic per passar la nit, a 10 minuts d’allà. Enmig de la natura i sota un munt d’estels vam acabar el dia.
