Ens vam llevar en un entorn preciós, vam esmorzar i vam fer parada a Fanlo, un petit poble rústic súper ben cuidat on vam estar-nos una estona en un petit parc de gronxadors davant de l’església.

Vam continuar fins a Torla, on vam arribar cap a les 14h. Allà vam agafar un autobus, la qual cosa per als nens ja és gairebé una aventura en sí mateixa (a l’estiu la pujada fins a Ordesa en vehicle privat està prohibida). El parking és gratuït i el bus costa només 4.50€ els adults, i n’hi ha cada 15 minuts des de les 6h fins les 22h, així que està molt bé. I regulen l’entrada: si hi ha 1800 persones al Parc Nacional ja no deixen pujar ningú més, per conservació.

Vam dinar de pícnic i vam fer una excursió circular de 4 hores (10km aproximadament). Vam veure 3 salts d’aigua bastant espectaculars. El camí (especialment la primera meitat) està bastant preparat (és ample i ben cuidat) i ens vam creuar amb bastanta gent, però a la segona meitat ja no vam trobar-nos gairebé ningú i el camí era més estret, acabant en una fageda magnífica, que amb la llum del sol ponent tenia un aire bucòlic fascinant.

Vam fer un gelat per recuperar-nos de l’esforç (la Jana va fer gairebé tot el camí, tret d’alguns petits trams que la vam carregar, i el Gerard el va fer sense problemes, tot i que a última hora ja es queixava una mica de mal de peus) i vam agafar el bus de tornada. Des del mateix bus vam veure un parking d’autocaravanes, vam buscar al park4night (una APP on la gent fica comentaris i fotos de llocs on pernoctar) i com que ens va semblar bé, doncs cap allà vam anar, ja que també ens agafava de camí per a la Vall de Bujuarelo, el nostre proper destí.