Hem estat debatent on passar la nostra última nit de vacances amb l’autocaravana. La idea inicial era anar a la platja, però la calor i la distància (i el fet d’haver decidit passar una nit extra a San Esteban de Litera) ens ho havien fet repensar.
La Jana, com de costum aquests últims dies, s’ha llevat en plan “hay que ser muy bueno para aguantarme por las mañanas”, així que això era un punt a favor de minimitzar els quilòmetres a recórrer. Així doncs, finalment hem decidit d’anar a Montblanc, que està just a mig camí de casa, i on hi ha un càmping on ja hem estat un parell de vegades (una amb la colla de Molins i una altra amb els de Pallejà) i que té un munt de tobogans aquàtics i castells inflables.
Quan hem arribat ja hem vist que hi havia un munt de cotxes esperant per fer el check-in. I el preu tampoc no és precisament econòmic (51€ per una nit, i això que portem la nostra autocaravana). Però ja ho havíem decidit (i el Gerard ha recordat el càmping de la última vegada que vam venir, pel seu aniversari de l’any passat), així que ens hem quedat.
Hem anat a la piscina abans de dinar (ja eren les 14h) i no hi havia gaire gent. El Gerard ha començat a tirar-se pels tobogans com si no hi hagués un demà (i pels bèsties, n’hi ha un parell que baixes a tota llet, fa impressió, però el tio estava entusiasmat). Són a partir de 120cm d’alçada, no sabem ben bé la seva mida, creiem que 118 cm aproximadament, però a veure qui li deia que no podia pujar per 2 cm…
Hem anat a dinar i hem tornat a la piscina cap a les 16:30. Allò ja havia canviat i semblava ben bé “On és en Wally”, estava a rebentar de gent. Evidentment sense distància de seguretat, ni mascaretes ni res que s’assembli. Estant a l’aire lliure no és un gran risc, però sí que ens ha semblat massa massificat.
En tot cas ens hi hem quedat fins que han tancat (a les 19h els tobogans i a les 19:30 les piscines). Els nens s’ho han passat en gran (i nosaltres també, per què negar-ho).
Després de sopar els nens (especialment la Jana) estaven rebentats, però una dona ens havia explicat que a les 22h feien una festa a la piscina, i el Gerard estava super emocionat per anar-hi (i a la Jana se li ha passat l’ensopiment quan anàvem a rentar les dents i ha trobat uns gronxadors).
Bad idea. En una altra situació hagués estat al-lucinant. La piscina coberta convertida en discoteca, amb DJs, llums, música a tope, i la gent ballant dins de l’aigua… Hem entrat, el Gerard estava flipant en colors, saltant, esquitxant, entrant i sortint de l’aigua, súper content i emocionat…
Però a nosaltres, en 3 minuts, ens ha començat a agafar mal rotllo, això és una irresponsabilitat en la situació en la que estem. Tanta gent junta, en un espai tancat, evidentment ningú amb mascareta (començant pels DJs que animaven la festa), apilotonats, saltant i cantant uns al costat dels altres… Ens ha semblat que això ara no toca, evidentment és una cosa que el càmping fa cada any i és molt xulo, però cal tenir més seny. Així que li hem explicat al Gerard i hem marxat.
Drama maximum. Ha estat un coitus interruptus en tota regla. Fa temps que no plorava tant i amb tanta pena. Ho ha entès perfectament (s’ha tapat la boca i el nas tota l’estona fins que no estavem a 30 metres de la piscina) però això no treu que no entenia per què la resta de la gent es quedava allà i nosaltres havíem de marxar. Hem trigat mitja hora en aconseguir calmar-lo i que s’adormís.
Sóc de la opinió que cal aprofitar el temps (carpe diem) i no ser hipocondríacs, però em sembla que per part dels responsables de llocs tan concorreguts com aquest cal tenir més cura i evitar riscos tan evidents com aquest.
