El Gerard ha fet 1 any i mig!

Des que va aprendre a caminar el Gerard sembla que havia concentrat totes les seves energies en aquest tema. No volia fer res més: caminar, deixar-se anar, còrrer, … No hi havia manera d’aturar-lo per fer cap cosa tranquil·la. Tot el dia volia moviment i anar d’aquí cap allà. No parava quiet vaja! Cada cop més lluny i cada cop més depressa! :’D
Un dia, de cop i volta també va començar a tenir interès per les escales. I sense haver-hi fet mai cas abans, de cop i volta ens el vam trobar pujant les escales de casa. I com tot, un cop après ja està, va ser pujar-les un cop i ja fins dalt i tot controlat. Així que vam haver de còrrer a posar els protectors de les escales!

Ara, que ja té controlat el caminar i el còrrer, veiem que entrant a l’any i mig ha iniciat una altra fase. Una que havíem intentat vàries vegades abans sense èxit: la lectura 😀
Per fí, ha arribat el moment al que al Gerard li agrada asseure’s amb nosaltres a mirar un conte. De fet li encanta 🙂 Ha descobert un món nou dins dels llibres de solapes i li encanta descobrir que amaguen amb nosaltres. És increïble la seva capacitat d’observació i et fa adonar que encara que no parli, entèn tot allò que li dius. Perquè et senyala tot allò que li demanes o, fins i tot fa, tot allò que li demanes!
Aproximant-nos a la lectura ara també s’està iniciant en el món dels sons i de la parla. Ja fa un munt de sorolls d’animals: ‘mmmmm’ fa la vaca, ‘cooc’ fa la granota, ‘caac’ fa l’ànec, el gos dies enrere feia ‘bup’ però ara diu ‘apu’ què és el nom del gos del seu amiguet Lluc 😀
També ja diu paraules com ‘tota’ (pilota) i ‘tota’ (cotxe). Sí, sonen igual 😀 però signifiquen coses diferents, només has de mirar on senyala 😀
Diu ‘hola’ perfectament. També diu ‘aiga’ i ‘pa!’ (per demanar beure i menjar, no cal que sigui ben bé pa, tot i que en la majoria de casos ho és perquè li pirra :D)