El Gerard ja diu que sí. Ho ha començat a fer avui de cop i volta.
Fins ara només deia que no. D’una forma claríssima i amb diferents tons segons la contundència. Podia dir ‘naa’ si estava jugant i no volia una cosa mig rient. O podia dir ‘no’ rotundament, afegint la maneta amb un dit enlaire movent-lo significativament d’un costat a l’altre, si no ho volia de cap de les maneres 😀
Quan volia dir que sí, el que feia fins ara era mirar-te i dedicar-te un somriure que volia dir que havies encertat. Evidentment, segons el grau d’encert també hi ha diferents graus de somriure. Després de dinar, quan li ofereixes postres, trobes un bon somriure, però si els postres un flan de mató, el somriure és converteix en una rialla descomunal 😀

Doncs bé, a partir d’avui, acompanyant a aquest somriure, ens ofereix un ‘chíii’ maquíssim i per menjar-se’l!! ?