La Beth ha comès una petita infracció a la feina (un despiste: ha estacionat amb una unitat doble en el lloc de la simple). El problema és que era la tercera vegada que ensopegava amb la mateixa pedra… errors de novata. Total, que l’empresa ha decidit castigar-la amb dos dies sense feina i sense sou. Un càstig terrible, especialment tenint en compte que han decidit que els dos dies de càstig són just els del cap de setmana del pont de novembre (dilluns 31 ja tenia festa, i a l’escola havien triat el dia com a lliure elecció). Evidentment, ens hem quedat desconsolats amb un càstig tan terrible, i hem trigat aproximadament 13 segons en decidir que marxàvem lluny de Pallejà per no haver de pensar ni per un segon en com de malvats són els responsables de RRHH de Ferrocarrils…
Total, que hem carregat la furgo i divendres al vespre, quan ha plegat la Beth, hem enfilat l’AP7 en direcció a València! Hem fet nit a una àrea prop de Castelló i a l’endemà d’horeta érem a Albalat dels Sorells, un poble als afores de la capital valenciana on hi ha una àrea d’autocaravanes de pagament però que té bona pinta. L’inconvenient: està a full. Però al mal temps, bona cara (de fet, fa un temps fantàstic!), hem decidit aparcar just al davant de l’àrea. Tot i estar en un polígon industrial amb el mateix encant que veure la Carmen de Mairena pintant-se els llavis, té l’avantatge d’estar a 5 minuts del metro, molt a prop d’un parc bastant xulo, i amb la tranquil·litat de tenir la vigilància de l’àrea.
Total, que hem deixat la furgo ben tancada, hem pujat al metro (sense mascaretes, ai!) i hem anat a passejat pel Túria. Avui reobrien el parc Gulliver (guapíssim!) i al final hem estat tot el dia només que passejant fins a la Ciutat de les Arts i les Ciències (una anada d’olla arquitectònica que ens ha deixat meravellats).
