Tenim 3 dies de festa, però coincideixen amb una sortida del CAU i el Gerard ha decidit que vol anar-hi, així que agafem la furgo la resta de la família i ens busquem un pla per una nit i dos dies. Enfilem l’autopista cap al sud i anem a l’interior de la província de Tarragona, a La Febró, situada a les muntanyes de Prades. Després de pujar per una carretera de muntanya tremenda, i amb un dia emboirat i plujós, comencem l’excursió, d’uns 30-40 minuts per un terreny fàcil i bastant pla.
Trobar el punt exacte en el que començaven els avencs no és gens ni mica de fàcil, ja que no hi ha indicacions. Després de fer algunes voltes, finalment localitzem el que ens sembla que és el punt de baixada, passant per un entorn selvàtic, que amb el dia humit (tot i que ja no plou) ens transporta a països llunyans.
Els avencs són una espècie de canó, amb altes parets i un camí estret al mig. Hi ha trams equipats amb cadenes, però en general és molt accessible i summament espectacular. Al final ja hi ha un tram inaccessible, excepte per escaladors que puguin penjar-se amb cordes. Els avencs en sí no són llargs, però realment és una excursió que val moltíssim la pena.
Dormim a la carretera, en un petit aparcament al costat d’una autocaravana. És una nit plàcida, ja que no hi ha trànsit tot i estar a tocar de l’asfalt. Al matí fem una altra excursió per veure els gorgs de La Febró. Entre pitos i flautes ens posem en marxa tard (se’ns han enganxat els llençols!) i la caminada resulta ser més llarga del que havíem previst. Tot i que no hem pogut arribar a tots els gorgs, el que veiem ens deixa molt bon gust de boca.
De tornada ens aturem a dinar a un aparcament prop de poblet, l’àrea Roca de l’abella. Tot i que tenim pressa i plou bastant, ens hem quedat amb ganes de tornar, ja que es veu que hi ha activitats i excursions molt interessants que surten d’aquí.
