És increïble el que ha crescut el Gerard en només un any. L’any passat ja va anar de campaments, però parlant amb els caps i les quel·les per anar-hi només 3 nits, i amb molts dubtes cada nit que s’apropava. Portant peluixos i una foto de tota la família per fer-li costat a les nits. Tot i així, l’experiència li va deixar tant bon regust que aquest any no tenia cap dubte d’anar-hi.

Aquest cop hi va anar tots els dies (6 nits pel grup de castors i llúdrigues). Ja no ho va dubtar ni un moment ni li va caler endur-se res per fer-li companyia.

I pel que sembla, se’ns va fer més llarg a nosaltres que a ell. Tot i que, quan el vam recollir el vam trobar molt cansat (i després es va passar dos dies sense voler sortir de casa), estava eufòric i deia que no li importaria quedar-se uns quants dies més. Semblava exactament com un dels nens perduts del Peter Pan; ben brut, però amb un somriure d’orella a orella.

A diferència del cop anterior que no m’explicava gaire res, ara dies després ens va sorprenent de tant en tant amb anècdotes dels campaments.

Està clar que és una gran experiència i que l’ha disfrutada i viscuda plenament 😁