Quan érem a Pallejà preparant el viatge li vaig estar donant moltes voltes a quants dies dedicar a Disney. En general tothom diu que calen 3 dies per veure el parc, així que finalment vam decidir de comprar les entrades de 3 dies (tot i el preu, més de 300€ al dia tots 4!).
Després d’haver estat aquí crec que amb 2 dies realment ja pots veure tot allò important, però no ens enpenedim d’haver decidit de venir 3 dies. Avui l’hem dedicat a veure l’espectacle que ens havia faltat (el de la Frozen), pujar a alguna atracció que ens faltava (Star Wars, molt xula, i algunes de les secundàries) i repetir alguna de les que més ens havia agradat (a banda de fer una hora de cua per fer-nos una foto amb el geni de l’Aladdin i que els hi fes un autògraf als nens). Malgrat que avui hi havia moltíssimes cues, i que realment no hem vist molta cosa nova, crec que vam encertar venint 3 dies perquè el primer dia hi havia molta menys gent i vam poder aprofitar millor el temps. Això sí: estem rebentats. A sobre jo m’he posat malalt (crec que he estat amb una mica de febre tot el dia).
Una altra cosa a ressenyar és que el primer dia vam marcar als nens un pressupost límit: 35€. I els hi vam dir que no compraríem res fins a l’últim dia. Avui ha estat el dia: la Jana ha comprat un peluix de l’Stitch, i el Gerard una espasa làser. El preu: 35€ cada cosa… quadrat amb el pressupost, vaja.
A última hora el Gerard estava trist: no vol marxar de Disney… normal, no? De fet ahir ens va dir (literalment): no vull marxar d’aquí, això és com un càmping! (Nota mental: potser estem malacostumant als nens quan pensen que Eurodisney és com un càmping…)
Reflexions finals:
– Dormir a la benzinera ha estat tot un encert. Ens hem estalviat els 45€ diaris del parking i estàvem a la mateixa distància (i igualment sense serveis).
– Menjar a Disney no és excessivament car, si et limites al fast food. Si només fas un àpat aquí dins, per uns 40€ hem dinat cada dia.
– Val la pena intentar esquivar els dies de molta afluència. Dels 3 dies, els dos últims estaven sold out, i es notava moltíssim. Les cues del primer dia van oscil·lar entre 20 i 40 minuts; les dels dos últims no van baixar dels 40 minuts, alguna d’una mica més d’una hora (i això que estàvem tota l’estona mirant l’APP del parc per buscar les atraccions amb menys cua i així optimitzar el temps).
– També crec que és important matinar, a primera hora (de 9:30 a 10:30) és quan hi ha menys cues. També baixen una mica a les 17:30, que és quan fan la cavalcada (que és molt xula, però veient-la un dia ja va bé).
– Les atraccions, en general, són força light (en general, menys emocionants que les de Port Aventura, tot i que hi ha un parell -Avengers i l’hotel del terror- que són brutals i algunes més que són suaus però realment molt xules -Ratatouille, Piratas del Caribe i Buzz Lightyear, sobretot-). Ens ha sorprès que l’alçada mínima és generalment baixa (la Jana podia pujar a totes excepte a una), però les muntanyes russes són gairebé totes a les fosques. A la Jana no li han agradat les atraccions fortes, tret de la del Buzz Lightyear que li ha encantat, i les més suaus (com la de Piratas del Caribe).
– Disneyland és el parc gran, Disney Studios és més petit, però a nosaltres ens ha agradat més el segon (tant les atraccions com els espectacles). De fet hem passat més o menys el mateix temps als dos parcs.
– En resum: val la pena venir a Disney? Doncs jo crec que depèn. Les entrades són caríssimes i París està molt lluny de Barcelona, així que el cost del viatge és molt elevat. Tenim la sort de viure a prop de Port Aventura, que té atraccions tan o més bones i una ambientació pràcticament igual de currada. Ara bé, Disneyland té la màgia dels personatges, les cançons i et reconnecta amb la teva infància. També té uns espectacles impressionants (el de Pixar és fora de sèrie) i un espectacle final també absolutament increïble. Com a contrapartida (a banda del preu) està massificat i passes moltes hores fent cua, la qual cosa pels nens (i pels adults) és esgotador. També crec que l’edat ideal per venir és la del Gerard (8 o 10 anys), ja que ho poden gaudir més, pugen a totes les atraccions i tenen més capacitat de resistència per aguantar les hores de peu. En qualsevol cas, per mi ha estat una bona experiència (amb alguns moments màgics) que probablement no repetirem (contra la opinió del Gerard, que voldria tornar-hi demà mateix!).
