Després d’una nit tranquil·la acompanyats únicament pel so de les onades trencant contra la base del penya-segat 30 metres sota nostre, ens hem llevat i hem caminat durant uns 20 minuts per un camí molt xulo fins al mirador del poble d’Azenhas do Mar, on hem fet una de les fotos més típiques de la costa central portuguesa. Una mini excursió molt bonica abans d’agafar la furgo en direcció a Lisboa.
Novament hem decidit esquivar l’autopista. Només són 30km i hem creuat el parc natural on es troba Sintra (que visitarem d’aquí a un parell de dies però des de Lisboa, ja que aquí sembla que és difícil venir amb furgo i el nostre càmping està a només 20 minuts amb Bolt). Només sortir, a la Praia das Maças (que per cert ens hem quedat amb ganes de quedar-nos) hem trobat un trenet que va paral·lel a la carretera. Súper curiós perquè totes les cases del costat tenen parking i per entrar han de passar per sobre de les vies. La Beth (qui ho hagués dit!) s’ha passat tota l’estona entusiasmada amb el trenet 😉
He de reconèixer que la meva primera impressió ahir va ser de “bah” quan vam arribar a aquesta zona; avui, en canvi, m’he quedat amb moltes ganes de quedar-nos i explorar-la millor… Si no haguéssim reservat el càmping (imprescindible perquè és l’únic de la ciutat de Lisboa i l’any passat ja ens vam quedar sense plaça) ens hauríem quedat aquí un parell de dies més. Ja tenim excusa per tornar a Portugal (no m’havia passat mai, però després d’anar per segona vegada consecutiva a un país, porto menys de mig viatge i ja tinc ganes de tornar-hi perquè torno a tenir la sensació de que ens estem deixant un munt de llocs interessants per visitar…). Crec que és una combinació de la gent amabilíssima, els paisatges verds, la temperatura agradable, la costa agreste i salvatge, les ciutats autèntiques, les activitats perfectament organitzades i a un preu raonable, i les enormes facilitats per viatjar amb furgo (sens dubte, alguns dels millors llocs on hem dormit mai amb la furgo han estat en aquests dos viatges).
Després d’uns 40 minuts hem arribat al càmping. I aquí ja s’ha acabat l’aventura per avui i ha començat el relax. La diferència de temperatura respecte a la costa és abismal (ahir estàvem a uns 25 graus i avui aquí a 37), però el càmping té piscina, així que hem trigat zero coma en ficar-nos el banyador i a l’aigua falta gent! I així hem estat tota la tarda. Un dia de tranquil·litat després d’una setmana d’ajetreo, que també fa falta, al cap i a la fi estem de vacances!
