Els nostres experts en psicologia infantil de capçalera (uns catalans que viuen a Berlin i que, de tant en tant, ens expliquen com funciona això de ser pares) ens van dir fa un temps que cap als dos anys els nens entren en una fase divertida, que vé a ser com una primera adolescència. De tant divertida com és aquesta fase, li van ficar nom: els terrible twos.

Bé, el que no ens van avisar és quan arribaria aquesta fase. I, per cert, tampoc no ens avisat de quan acaba. Tenint en compte que l’Ona és a punt de fer 4 anys, ja estic començant a pensar que potser la primera adolescència s’ajunta amb la segona…

De moment, sí que sabem quan ha començat en el cas del Gerard: el 31 de gener del 2017 (veure https://sbgj.icssolution.com/2017/01/31/el-primer-berrinche/ per més informació sobre aquest dia). Evidentment, no sabem quan acabarà, però esperem que sigui abans del 27 d’octubre del 2018 (que és quan la Jana entrarà als terrible twos, si segueix la mateixa dinàmica que el Gerard).

És important denotar que el fet de que estigui escrivint aquesta entrada no vol dir que el Gerard hagi passar de ser un nen que no ha trencat mai un plat a ser un gamberro. Simplement, ha descobert el meravellós món de les emocions i les experimenta totes, una i altra vegada, passant d’un estat d’exaltació a un de frustració en qüestió de minuts. I quan entra en mode frustració… bé, el mundo se cuartea.

Segueix sent un nen rialler, ple d’energia, amb ganes d’explorar-ho tot, xerraire, molt tendre i carinyós quan vol, … També és molt atent amb la Jana: el primer que fa quan es lleva és cridar-la, li dóna de menjar (bé, ho intenta, la Jana evidentment encara no menja meló), la vol ficar amb ell a la banyera, li fa petons, no ha tingut ni un sol gest agressiu amb ella, ni tan sols jugant… Estem molt contents de com ho porta, ens ha sorprès molt positivament. Resumint, que seguim perdudament enamorats d’ell.

El que passa és que ara té moments en els quals se li fica una idea al cap i… com ho podria dir suaument… no li surt dels ous baixar del burro.

Avui he llegit que en aquesta edat estan descobrint tot un ventall d’emocions, i que si estàs 15 minuts en una botiga és molt probable que les vegis totes 😉 Doncs bé, ens ha semblat que el paio que ho ha escrit ens va veure l’altre dia al Primark 😉

Hi ha una pel·lícula absolutament genial i meravellosa anomenada Inside Out. Aquesta pel·lícula és una metàfora preciosa de les emocions que passen pel cap d’un nen (i dels adults, de fet), i de com ens controlen aquestes emocions. 

D’aquesta pel·lícula he extret dos clips que ilustren a la perfecció la fase per la que està passant el Gerard.

Al supermercat, quan vol agafar aquell pot de galetes que no necessitem (però del qual depèn la seva supervivència):

Quan vol jugar amb una joguina i no pot ser (per exemple, perquè hem de marxar):

Moments que es converteixen, en pocs minuts, en una altra història completament diferent, quan l’aconsegueixes distreure i fas un joc del motiu del drama (Gerard, hem de sortir de l’aigua… Nooooooooo… Ahhhh que et fico el bolquer al cap i t’atrapo!):

 

Per sort, sembla que el nostre és un problema comú i compartit: avui hem parlat amb dues amigues que tenen nens aproximadament de la mateixa edat (l’Unai i l’Emma) i les dues han coincidit en que “els terrible twos” és una bona definició pel que estan passant també els seus fills…

Per tant, no queda més que tenir paciència quan se’ls activa aquesta emoció:

 

I gaudir de la resta de moments, meravellosos, en les que ens el menjaríem a petons!

PD. La Jana segueix sent una delícia. Estem pensant en punxar-la per veure si sap plorar 😉 Ara ja comença a estar més desperta, cada dia està més grassoneta (ara ja no se la veu fràgil com els primers dies), i segueix dormint de meravella. A veure si aprèn el Gerard perquè, contra tot pronòstic, resulta que ara dorm més la Beth encarregant-se d’un nadó de 15 dies que jo dormint al costat d’un nen de gairebé 2 anys!