Avui hem aprofitat el matí per passejar per Setúbal. Una ciutat que en principi no formava part del nostre viatge i en la que hem estat molt a gust. Al costat del lloc on hem dormit hi ha un parc molt bonic, amb un estany ple d’ànecs, gespa ben cuidada i un parc infantil en el que ha quedat clar que els nostres fills ja han passat de fase i s’han fet grans pels parcs que abans els tornaven bojos.

El centre històric de Setúbal és molt autèntic i es nota que no és una ciutat gaire turística (la venen com “el secret més ben guardat de Portugal”). Ens ha agradat molt anar “out of the beaten path”, en que aquest viatge tenim dies i això ens permet allargar en llocs on ens hem sentit a gust com aquí o a Peniche… Hem dinat a una pizzeria i hem arrencat cap al nostre següent destí: Comporta, a l’altra banda de l’estuari del Sado, a la qual es pot arribar amb ferry en 20 minuts (50€) o per carretera en 1 hora. No faré spoiler si dic que hem anat per carretera…

A 5km de Comporta hem agafat un desviament per visitar el port de Carrasqueira. Es tracta d’un moll de fusta utilitzat pels pescadors locals, que sembla portat d’un país llunyà com Senegal o el sud-est asiàtic. Es tracta d’un lloc completament autèntic, on es nota que no es mouen diners i el flux de turistes com nosaltres encara és prou petit com perquè no es tracti d’un escenari sinó d’un lloc genuí. Ens ha agradat molt, per la seva bellesa crua.

Tot seguit hem anat a la platja de Comporta. Et mous 10 minuts en cotxe i passes d’un lloc on encara impera el treball dur i l’economia de subsistència a una platja de sorra fina amb xiringuitos que posen música chill out i que tenen parasols de lloguer a 40€ el dia. A l’arribar a les 17h anàvem una mica com els salmons, a contracorrent. És genial, perquè a aquesta hora no fa calor (total, l’aigua estarà gelada sigui l’hora que sigui) i hem trobat lloc per aparcar ben a prop de la platja.

Un altre bon dia a Portugal quan ja hem superat l’equador del viatge i la tornada a la feina (i a l’escola) està cada dia més propera. Ahir la Jana li deia a la Beth que no vol que torni a treballar, perquè li agrada molt més estar tots 4 tot el dia junts… Crec que és una de les coses més genials de tenir la furgo: al matí ens despertem, baixa el Gerard al nostre llit i ens estem tots 4 fent mandra, parlant sense pressa, fent família. Ens ha passat ja moltes vegades, però en aquest viatge, que és el més llarg que hem fet, ho estem notant més. A casa el Gerard i la Jana acostumen a estar com el gat i el gos; aquests dies, en canvi, fan més pinya. Això no vol dir que no es fiquin el dit a l’ull mútuament, que també tenen moments, ja que els interessos i els ritmes són diferents i gairebé cada dia hi ha algun moment en el que acaben amb la nostra paciència, però en conjunt és meravellós passar tantes hores junts en un lloc tan petit però, com ens va dir el Gerard just abans de comprar la furgo, tenint tot el món al nostre abast.