Doncs finalment no ha vingut la policia i hem passat una nit tranquil·la en un entorn natural privilegiat, només amb la companyia d’unes quantes furgos i milers d’estels.
Ens hem llevat amb la calma, fent mandra al llit (la Beth ha enregistrat a la retina un d’aquells moments màgics i fugaços en el que el Gerard ha abraçat tendrament a la Jana, com quan era un nadó). Després d’esmorzar hem intentat convèncer el Gerard de que fes surf, però només volia si ho podia fer amb mi (les classes disponibles eren o particulars -la Beth havia entès que valien 50€ però realment eren 150€ la classe, va a ser que no-, o només amb nens, però amb el handicap que el monitor només parlava anglès o alemany). Total, que al final enlloc de classes de surf, hem llogar dos neoprens i una taula durant 3 hores (molt més barat). El cert és que ni el Gerard ni jo ens en hem sortit del tot, però al cap d’una estona el Gerard ha decidit agafar la seva body board i ha començat a gaudir com un nen (bé, és un nen!). Quan portàvem una hora jo ja estava cansat; li he deixat el neoprè a la Beth i han anat tots dos una altra vegada a l’aigua. I una hora més tard era la Beth la que estava esgotada: canvi de nou, i el Gerard com si acabés de començar, no parava ni un segon. Sort que havia llogat el material per 3 hores i no per tot el dia, perquè hagués rebentat abans que parar!
A tot això, la Jana s’ha passat el matí jugant amb la sorra i al “riu”, un tros de platja on la marea alta havia provocat com un petit llac i on l’aigua estava calenteta. Hem de dir que la Platja do Amado ens ha encantat a tots 4: per la seva bellesa, el seu ambient i per com de bé ens ho hem passat les 26 hores que hem estat aquí. Meravellós.
Després de dinar (i que el Gerard fes una reparadora migdiada) hem anat a Sagres. Poc a dir de la tarda, que se’ns ha passat fent el canvi d’aigües, la bugada i jugant a jocs de taula a la furgo (s’ha aixecat una mica de boira i fa molt de vent i força fresca, així que hem descansat una mica, que ja ens tocava!).














Sergi Beth Gerard i Jana , formáis una familia donde el compartir i disfrutar juntos es una maxima en vuestra vida, esto solo puede pasar cuando hay unos padres (Beth Sergi ) que saben parar todo para priorizar lo que realmente importa ,en este caso es hacer que cuando ,( Gerard i Jana)sean mayores recuerden su niñez, esa etapa donde influye mucho la educación y el cariño y Ellos de esto último van sobrados Bona Feina pareja!! Me da miedo …pero te lo voy a preguntar, Sergi no estarás pensando hacer otro libro ?? Y estais entrenando Gerard i Jana, para aventuras como las vuestras
No lo he dicho en el anterior comentario ,pero el sitio es precioso. Estrellas en el cielo …eso que es ??
Yo he salido al balcón y no he visto nada Y desde luego la opción de ir con la “furgo” es libertad absoluta