Avui ha estat un dia de contrastos.

Ens hem llevat bastant d’hora (pel que acostumem) i hem anat a visitar la fortalesa de Sagres, que s’alça al punt més al sud-oest d’Europa; és a dir, hem estat al lloc més llunyà de la península ibèrica des de casa. La visita és molt barata (3€ tots 4) i a les 9:30, quan hem entrat, hi havia poquíssima gent. No estava malament, és un paisatge rocallós i ple d’arbustos, una mica com el cap de Creus, però ens hem fet un fart de caminar i venint d’on veníem (la meravellosa Praia do Amado) i tenint en compte que portem ja dues setmanes gaudint de paisatges impressionants doncs la veritat és que ens hem quedat una mica indiferents. Sagres en sí (com a localitat) tampoc té gaire encant, i hem marxat cap a Lagos, que està a poc més de mitja hora i és la capital turística de l’Algarve.

Hem anat cap al càmping Trindade, l’únic que hi ha dins de la ciutat, i que, per tant, està ben situat per visita el centre històric, i a 10 minuts d’una platja que està considerada de les més boniques de Portugal. Tot sembla perfecte, oi? Però escolta, estem al 2024, i hi ha una cosa anomenada Maps que té una cosa anomenada “reviews”. Evidentment, algú com nosaltres mira el lloc abans d’anar-hi… però com que anem improvitzant, doncs ho hem mirat quan sortíem de Sagres. El fet de que tingui una estrella sobre 5 ja ens hauria d’haver donat alguna pista. Que un dels primers comentaris sigui “Huid! No estaréis en nada más parecido a un campo de concentración” probablement és una alerta de que no es tracta d’un resort vacacional de primer nivell. Però, és clar, un altre comentari deia que és molt barat, 15€ una parella i la seva furgo… Altres comentaris deien que hi havia penya rara vivint tot l’any al càmping, o que estaries més segur dormint sobre una tovallola a la platja… Hem estat deliberant i, tot i que sembli mentida, aquesta vegada era jo el que votava per anar a un altre camping, encara que fos més car i estigués més lluny. Però la Beth ha dit (cito textualment) que “serà un experiment sociològic”… Bé, sigui com sigui, al final hem acabat arribant al càmping. He aturat la furgo i he entrat a una recepció que semblava ben bé la de l’hotel de Norman Bates, i el recepcionista era clavat a l’Stuart de Big Bang Theory (un tio raret que si enlloc de ser les 12 del migdia te’l creues a les 12 de la nit canvies de vorera). Bé, primera part de l”experiment sociològic en marxa. He pagat (21€ la nit, l’experiment, de moment, durarà una sola nit) i hem entrat. He agafat la parcel·la que m’ha semblat, i hem anat als lavabos, que són una calamitat. El Gerard va batejar aquest tipus de càmpings com “mediocres”, però aquest calificatiu seria, de molt, massa bo per aquest càmping. Estan vells i bruts, la veritat és que fan bastant de fàstic. I sí, hi ha residents permanents, un parell amb unes tendes de campanya que semblen d’indigents. En fi, com a experiment sociològic està bé, però val a dit que som una parella amb un poder adquisitiu que ens permet estar en llocs millors a les nostres vacances… En tot cas, per sort tenim lavabo i dutxa a la furgo, així que hem decidit que ignorarem les instal·lacions sanitàries del càmping i salvaguardarem la nostra integritat física.

A tot això feia moltíssima calor (sembla increïble que ens hem mogut 20 km i hem passat d’estar ahir a una agradables 24 graus a uns tòrrids 34) i la mer… el meravellós camping que hem triat no té piscina (de fet, millor, perquè no vull ni pensar el la bassa putrefacta que podrien tenir aquí com a piscina). La Jana estava obsessionada des d’ahir que volia jugar al Carcassonne, així que hem claudicat i hem fet una partida. Entre la calor, l’agobiament d’estar en un càmping que el Gerard ja no ha batejat com a mediocre sino com “una merda punxada en un pal” (i estic d’acord amb la definició), i tot plegat ens hem començat a  discutir i hem decidit marxar cap a la platja abans de que ens acabessim matant els uns als altres.

La platja ha estat també una decepció. Està a 15 minuts caminant sota un sol de Déu, passant per un carrer no especialment pintoresc (incloent un mega hotel que va quedar a mig construir probablement durant la crisi del 2008). A sobre, la platja està plena (pleníssima) d’algues, així que no convida gaire al bany (tot i que l’aigua està molt més calenta que la de la resta de Portugal). Per més inri, ha pujat la marea sobtadament i ens ha mullat totes les coses que teníem a la sorra…

Hem marxat al cap d’una hora i hem tornat a la furgo, amb ganes de pirar de Lagos el més aviat possible. Ens hem dutxat (a la furgo, és clar), els nens han començat a jugar a fer manualitats, la temperatura era molt més agradable, ens hem pres una cervesa (només els adults!) i poc a poc el nostre humor ha millorat. El càmping segueix sent una merda punxada en un pal però des de la nostra parcel·la no es veu el mur amb filferro d’espines que recorre el perímetre i que realment fa la sensació d’estar en un camp de concentració, i la gent rara que viu aquí tot l’any tampoc està a la vista (passen de tant en tant alguns turistes com nosaltres amb cara de no entendre per què collons no han fet cas als centenars de comentaris negatius de les xarxes socials, això sí), però vaja, he de reconèixer que hem estat bé tota la tarda, fins al punt que hem sopat i després hem decidit d’anar a fer un volt pel centre.

I aquí ja ens hem sorprès perquè hem descobert que Lagos té un centre molt bonic i super animat, ple de bars, restaurants i botigues que a les 21h estaven de gom a gom. És potser la primera vegada que anem a passejar de nit amb els nens per una ciutat turística, sense pressa ni un objectiu clar (ja havíem sopat així que no hi havia la típica cantinela “tinc ganaaaaaa” que t’obliga a aturar-te al restaurant més car o al més cutre). En definitiva, ens ha agradat molt la passejada i ens hem quedat amb molt bon gust de boca.

Fins i tot quan hem tornat al càmping i he vist una cucaratxa gegant passejant-se alegrement al costat de la furgo he pensat “bueno, no hi ha per tant, si total a casa també he de matar-ne cada dos per tres…”.