Aquest matí hem anat a la platja de São Rafael. No és que tinguéssim cap interès especial en aquesta platja, simplement que el lloc que vam trobar per dormir està al costat i a les 9:30 ja feia una calor molt bèstia i necessitàvem aigua. De camí (menys de 5 minuts) hem passat pel costat d’un restaurant amb un pati que tenia un desaigüe que donava al carrer, i pel desaigüe sortia bastant de líquid vermell que recordava sospitosament a sang… Després he vist un parell de dones que estaven netejant el pati amb una manguera… Bastant fastigós tot plegat, evidentment no ens hem plantejat dinar en aquell restaurant.

La platja era molt bonica, i estava pràcticament lliure d’algues. Estava molt plena de gent, però com que hi hem anat a primera hora no hem tingut problemes per plantar la tovallola i el parasol i anar a refrescar-nos a l’aigua, que tenia una temperatura molt bona (fresqueta d’entrada, però molt agradable en comparació amb els 37 graus de l’exterior).

Just a l’entrada de la platja hi havia un xiringuito de lloguer de caiacs i pàdel surf. El Gerard, que té un radar, s’ha fixat en tots els detalls, fins i tot el preu: 15€ una hora. Ha insistit una mica i al final m’ha convençut i n’hem agafat un per tots dos (la Jana ha dit que ella no tenia absolutament cap interès en fer-ho, i la Beth… bé, en una escala d’u a deu probablement tenia un 3 d’interès). Així que, per no perdre el costum, hem fet dos equips. La veritat és que l’activitat ha estat xula, la platja està envoltada de penya-segats i ens hem acostat a les roques (sort que la Beth no llegirà el blog i així no patirà); hem caigut vàries vegades però com que teníem salvavides doncs no hem hagut de lamentar danys personals. Ens ho hem passat molt bé.

Després hem estat tots 4 jugant a l’aigua, ens ha costat un munt marxar de la platja perquè els nens s’ho estaven passant pipa. Hi havia una quantitat d’onades justa per jugar, l’aigua no estava freda, fora feia una calor que et mories… Per què collons tenen sempre tanta pressa els adults per marxar dels llocs guais? L’altre dia al puto museu dues hores allà palplantats davant d’un dibuix de merda, passant gana, i avui que s’està de meravella aquí a l’aigua vinga a fotre pressa per marxar… És que els adults són incomprensibles!

En realitat, teníem un bon motiu per marxar: havíem localitzat un càmping per autocaravanes una mica hippie anomenat “Mikki’s place” i volíem intentar arribar abans de dinar. He de dir que el lloc ens ha encantat. Començant pel preu (26€ la nit), es tracta d’un càmping senzill però fantàstic: té piscina, animals de granja, un restaurant molt hippie, parcel·les grans amb un tros de gespa artificial per plantar la taula, empleats súper simpàtics i amables… Ens hem sentit molt a gust només entrar, fins al punt que ens hem estat plantejant fer un canvi de plans i estar-nos-hi dos dies. La veritat és que si enlloc de ser l’últim dia ens hagués enganxat a mig viatge, ho hauríem fet, però al final hem cregut que és millor marxar demà ja cap a Pallejà i així tenir un dia de descans tots 4 a casa abans de que la Beth torni a treballar. Ens fa pena, perquè realment el càmping és molt autèntic i agradable, ha estat tot un encert i un final a viatge ideal per tornar a casa amb la motxilla plena de vivències. Demà al matí ens estarem aquí i al migdia ja toca començar a desfer els 1200 km que ens separen de casa. Tot el que és bo té un final, i aquest viatge a Portugal (que ens ha encantat del primer a l’últim dia) també arriba ja al seu.